dimarts, 6 d’octubre del 2009

enrere

L'Albert amb el seu nou càrrec, cada vegada acumulava més feina, al principi podia compaginar bé la vida amb la Rosa i la Lluïsa, però mica en mica, va anar passant això. Degut també a aquesta feina es veia més amb la Marta, que havia estat contractada per una ràdio nacional i es plantejava de nou recuperar a la seva filla Lluïsa. Aquesta nova feina al capdavant de la informació política propiciava els contactes continus amb l'Albert. I durant un temps l'Albert es va trobar desconcertat, penedit o perdut en la seva vida personal però amb èxit a la professional, però un dia, va decidir que ja n'hi havia prou i que volia tornar a ser feliç. Va prometre moltes coses a la Marta perquè ella el tornés a acceptar, però de moment havia de complir-ne una.

14 comentaris:

Assumpta ha dit...

Uaaaaaaaaaaaaaaaaau!!! M'encanta!!! :-))

Quina cosa serà la que haurà de complir? Quin misteri!! ;-)

M'agrada molt això d'un relat per capítols! :-)

Assumpta ha dit...

El meu primer impuls seria dir que ara voldria que la Marta no li fes cas... però, què caram!! si s'estimen seria ben burra de deixar passar la felicitat per orgull...

I la Rosa, no podria estar implicada en alguna cosa amb en Millet i anar a la presó?

Carme Rosanas ha dit...

A veure com s'ho maneguen... Que ja és difícil ja quan ha passat tantes coses.

Clar que si s'estimen... tot és possible.

I si a més a més la Rosa va a la presó... ai no! No! No! que això són trafiques de l'Assumpta! ;) :)

Judith ha dit...

I quina promesa, és?

Striper ha dit...

Uhhh ens deixes amb el misteri!!

Déjà vie ha dit...

ai la Luïsa quan he llegit q li agafava la foto i se la desava entre llibres per mirarla...quina peneta.

kweilan ha dit...

Quina????

Albanta ha dit...

Aiiiii!!! Mira que si no dorm esta nit, intentant imaginar quina cosa ha de complir!!!
Un beset, i que siga fins aviat!!

Deric ha dit...

quina? ser sincer? voler tornar amb ella per ella i no per comoditat?

Sergi ha dit...

Com s'embolica aquesta història, però segueix interessantíssima. I és que ens fas dentetes, eh lladre? Continua, va!

Anònim ha dit...

Que complicat.. jo que sentimentalment sóc com sóc... diria que ho intenti!

fada ha dit...

Tens una gran habilita per deixar els lectors en suspens, eh? Que et dediques a guionista de sèries de la tele? Bé, bé, esperarem el proper capítol. Un alicient més afegit a la blogosfera. Petons.

estrip ha dit...

gràcies a tots, la veritat és que la història s'acaba.

He escrit aquestes històries pensant primer en algunes d'elles com a coses separades però que poden estar lligades pels mateixos personatges.

No han estat escrites cronològicament com marca la pròpia història. De fet vaig començar pel final. Un final que no sortirà en el meu bloc, sinó en un altre. En breu penjaré un escrit per explicar quan i a on es pot llegir el final per si hi ha algú interessat.

Gràcies

Carme Rosanas ha dit...

Home, home, home... com ens podríem perdre el final?

En un altre blog? per a fer-ho més emocionant?

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...