Crec que el nostre cervell és com un tetris, ens van caient les peces però les anem posant una sobre de l’altre, encaixades de la pitjor manera. Ens falten poques peces per perdre la partida si continuem posant-les una a sobre de l’altre. Però si ens n’adonem a temps podrem començar a col•locar-les allà on toca, continuar jugant i superant nivells. Però es clar, només tenim una vida, i hem d’aprendre a jugar. No ho tenim fàcil, no. Diuen que un dels moviments és aquest: la part dreta del cervell controla la part esquerra del cos i la part esquerra la dreta. O també que una part mana ordres i l’altre executa. No sé si és ben bé així però tenim al món grans savis i científics que estan intentant fer un llibre d’instruccions. Només espero que aviat les pengin a internet.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
13 comentaris:
Dificil aquest llibre amb tot el que en volte per el cap.
Bona metafora, Estrip, molt bona!
El problema es que si ho fas be, si encaixes les peces be de manera que sempre esperis la llarga per fer 4 files de cop, cada cop va mes rapid, i a vegades no perds la partida pel fet de posar malament les peces sino pel fet d'aquesta rapidesa que no et deixa reaccionar. Com la societat en la que estem avui dia.
Muxux!
Com sempre que fas una metàfora d'aquestes, et felicito, està molt ben trobada. Està clar que deixar que caiguin les peces sense fer-hi res no porta a res bo, ja que la partida s'acaba molt aviat. Si les movem però no les sabem colocar, tampoc no trigarem massa a perdre. És quan sabem fer les coses bé, i anant tancant temes (fent línies) quan la cosa rutlla. M'agrada aquesta idea, té copyright?
Genial la metàfora! El cervell... tan nostre i tan desconegut... Potser sí que aniria bé un manual d'instruccions per evitar determinats comportaments i malalties. Sí, que s'afanyin els científics, sisplau, ho necessitem!
no hi ha res fàcil striper...
Nuri, Xexu, gracies per complementar la metàfora. I no té copyright, se'm va acudir ahir però la deixo per la lliure distribució si és que agrada. jeje.
fada, merci. i per quin capítol començaríem?
Fuig, fuig... i després què faríem? val més així, aprendre jugant i perdent i a vegades guanyant.
Penso que és una gran sort, en el tema idees i pensaments, que el cervell sigui el gran desconegut. Mèdicament parlant ja seria una altra cosa i un altre post.
M'encanta el Tetris!
Pel de les malalties, Estrip, segur. Com m'agradaria poder-li donar una solució a un bon amic meu que pateix esquisofrènia... Aquestes malaties són molt dures però si a més vius sol, et poden fer molt males passades.
Un petó.
Doncs mira, a mi m'agrada molt el tetris, i també m'agraden molt els cervells jaja no sé si aconseguiran fer un llibre d'instruccions, però almenys cada cop sabem millor com funciona i perquè en alguns moments deixa de fer-ho. Petons!
M'ha agradat força la comparació.
Sí es un tetris sí...i de tant en tant costa encaixar les peces.
Salut!
doncs jo penso que es el que tu descrius. saber jugar a aquest joc tan difícil o no... que a voltes es la vida. Però si les peces estan mal col.locades, com la majoria de cops... ja les tornarem a encaixar el millor posible. es questió d´anar aprenent. la vida es un cami i per tant, desde la meva prespectiva un aprenentatge. TOT I QUE A VOLTES COSTA APRENDRE DELS ERRORS...
salutacions
aina
gràcies uribetty i aina per la agradable visita. Segur que aprendrem a encaixar les peces un dia o un altre, sobretot per casos com el que diu la fada.
elur, també tens raó, però alguna pista de les bones no estaria pas malament, no?
Jo diria que quan ets jove, vas molt depressa i et sembla un joc fàcil perquè amb un no res ets dalt; però et falta la reflexió per encaixar bé. I quan ets gran, saps encaixar bé però et falta el temps que has malbaratat de jove.
Ui, que m'ha sortit rodó! No sé ben bé si és així, però m'ha agradat la comparació i hi aniré pensant.
Salut a tots!
m'agrada m'agrada això, jodesh.
i benvingut!
Publica un comentari a l'entrada