diumenge, 2 de març del 2008

reunió !

Agafat d’una regleta ínfimament petita amb tres dits d’una mà i una altre regleta una mica més gran arquejant l’altre mà, em disposo a passar la cinta pel mosquetó. Els peus tot just col•locats damunt del granulós granit, prement-los fort per augmentar l’adherència. Demano corda i el company que m’està assegurant ajuda a la corda perquè no em costi estirar-la. Estic a la tercera cinta i a uns 6 metres de terra, sento un dolor molt fort a la planta del peu on hi tinc una butllofa de dos centímetres de diàmetre que em vaig fer dijous entrenant i això fa que inconscientment hagi de fer més força amb els braços i hagi de clavar més els dits en aquesta roca tant tallant. Quan ja tinc tot el marge de corda que em cal per encintar-la, crido no!!!! I em rellisca el peu que tinc fotut. Caic els dos metres que separa un parabolt d’un altre, més els dos metres de corda més que he fet servir per arribar-hi, més la corda que he estirat perquè estava apunt d’assegurar-me, això fan quasi els sis metres que havia pujat i ja em veig a terra de cul i amb algun os trencat, perquè aquestes caigudes encara que no siguin molt altes són molt dolentes si toques a terra, un turmell o un genoll no se n’escapa, això si aconsegueixo posar-me dret, perquè la costum quan estàs lluny del terra és posar les cames a la paret i parar el cop. De cop la corda es bloqueja, però encara baixo uns centímetres més per culpa de la seva elasticitat, fregant el cul a terra però sense acabar de caure del tot. Uff! sospiro profundament mentre amb el company ens mirem.

Torno a treure la corda, em torno a lligar, m’espolso braços i peus per descarregar-los de tensió, suco les mans amb el magnesi, i em prometo oblidar-me de la butllofa a la planta, per què o bé pujo del tot conscient o no pujo. I dit i fet, entre unes quantes esbufegades arribo a la reunió com sempre amb la satisfacció que això dona.

Va! una altra!

5 comentaris:

neus ha dit...

punyeta, tiu, que tinc el cor mig encongit encara...
Només puc dir que tens el meu respecte i la meva admiració.
A mi fins i tot em fa por passar el pont de Rupit.

Bona setmaneta!

neus ha dit...

Què fa la butllofa?

estrip ha dit...

Molt maco el pont de Rupit.
Bé, bé, la butllofa ja es pell sana, més prima però no mal.
Merci.

Tals ha dit...

Ostres, quin patiment... a mi sempre m'han fet por aquestes coses, em tremolen les cames i el cos no em respon. Sóc molt poc valenta jaja un petó!

estrip ha dit...

uns tenen pors d'unes coses i uns altres d'altres, no passa res.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...