Assegut al costat de la finestra veient el mar com bat les seves ones contra les pedres que uns homes han posat allà per aturar-lo. Esperant el vent i la turmenta, el seu color verd fosc o blau segons com el miris. A la taula una copa de vi, blanc de blancs i mig calamar al plat, esperant l’arròs. El cap de família orgullós, els fills, els nets i els plats plens de vianda. La mare i àvia alhora barallant-se amb un escamarlà sense dir res. Hi ha molt de xivarri, i les orelles que senten la pressió que va baixant es fan com mig sordes, i s’apropa la pluja. Sorolls de coberts, del vent que mou tendals, i els redobles de les gotes de pluja que comencen a caure sobre el teulat de plàstic fan encara més eixordador el moment. Queda més arròs per repetir, i arriba el cava per brindar junt amb la mona que s’ha avançat un dia. Rera tot això hi ha plors que alguns han oblidat, rera tot això hi ha rancors esperant ser venjats i rera tot això hi ha algun perdó esperant el seu plat. I veig davant de cada cor, un mur de roques que alguns homes han posat allà, per aturar cops de mala maror. Els núvols estan acabant de passar, torna la claror i ningú se n’ha adonat. La nena més petita ha robat tot aquest tràngol i encara que la terra estigui molla és com si no hagués plogut.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
11 comentaris:
suposo que per discreció, en comptes de mirar més estona les persones que hi ha a la taula i que no conec, prefereixo mirar per la finestra i veure el mar.Com jo el miro és verd fosc, segur :-)
Un post de molt bona qualitat literaria m'agradat, i he gaudit força amb la seva lectura.
M'he emocionat llegint-te... no puc dir gaire res més, ja ho dius tot tu.
Vas sortir a rebre la Tramuntana ahir?
El més fotut de tot són els murs de roques que alguns homes posen allà...
(m'agrada molt la nova decoració!)
Hi ha quelcom de torbador al teu post, que per altra banda, com diuen per aquí, és de gran qualitat literària, i se t'ha de felicitar, però segons què expliquis, si s'ha de llegir gaire entre línies, potser dir que és de qualitat, per aquest cop, et pot deixar indiferent.
Veig que estem de reformes per aquí, molt bé, molt bé.
Sense cap mena de dubte (i per aquí dalt ho correboren) és un escrit d'una qualitat exquisita. Una descripció que aparentment sembla quedar-se en la superfície d'una situació més o menys quotidiana, s'endinsa en l'interior d'un mar de sentiments amagats que sacceja la calma d'aquest post.
Preciós, de veritat.
I per cert, molt xulos els canvis a la plantilla, m'agrada!!
una abraçada i segueix deleitant-nos amb les teves paraules!!!
Ostres quina il·lusió veure tots aquests comentaris. M'he posat vermell i tot. Merci.
Elur, si si vaig sortir a rebre, la tramuntana, la nevada el temporal, tot.
I sobre el canvi de look. Doncs m'ha costat força. Perquè això que amb el IExplorer es vegi diferent que amb el firefox m'ha fet la punyeta. Que no existeixen estàndards encara o se'ls salten a tort i a dret?
A més calia un canvi, que poc l'havia retocada la plantilla original.
Kaixo Estrip!!
Retorno de les muntanyes i em trobo aquest bonic escrit i el canvi de diseny que està molt be!
Et llegire amb calma, m'agrada aprofitar cada paraula que escrius.
Muxux!
M'encanta aquest post. Diu moltes coses i altres les deixa anar d'esquitllentes, com si haguéssim de caçar-les al vol. També m'agraden els canvis al blog, llàstima que hagis tret el poema de Martí Pol que a mi em semblava molt maco :P un bes
Nuri, benvinguda de Euskal Herria. Txoria Txori, preciosa.
Tals, gràcies. Vaig fer el possible per deixar el poema però tenia problemes amb la plantilla. Però el posaré altre cop aviat.
Publica un comentari a l'entrada