Ves al contingut principal

anònim



Un dia li vaig regalar bombons, se'ls vaig menjar tots, i no em va trucar més. Per això ara li regalo bombons a tots aquells a qui em vull treure de sobre.

Comentaris

Striper ha dit…
Saps millor que em regalis uns sugus, si millor.
XeXu ha dit…
Depèn de com, et pot sortir cara la broma...
elur ha dit…
i funciona?

bona nit :*)
estrip ha dit…
elur, a mi em va funcionar. Ja sé el que estàs pensant...

xexu, si va sortir car, però no va ser aquesta la pitjor de les penes.

estriper, m'ho apunto, t'agraden el sugus!
Rita ha dit…
Jo sempre els comparteixo, els bombons i el que puc ;)
elur ha dit…
ui... ara m'has despertat molt la curiositat... què penso?
estrip ha dit…
elur, no hi havia algú que et perseguia a la parada del autobús? doncs uns bombons!!!!
elur ha dit…
ah!!! jajajajjajajajajaja... deixa, deixa, ja s'ha donat per entès sense haver-lo d'enllaminar :P

Tot i així, tinc un altre dubte... si mai algú em regala bombons, serà per treure'm del mig? quines coses, tu!
Nuri ha dit…
A mi, si me n'has de regalar, que siguin d'aquells de conyac per dins.
Núr ha dit…
a mi em regalen bombons i el primer que faig és trucar la persona que me'ls envia per convidar-lo/-la a sopar! més que res perquè, tot i que els bombons no em tornen especialment boja —he de tenir dia de xocolata—, sé que la persona ho faria amb tota la bona intenció!

potser és que la persona a qui li vas donar hi era al·lèrgica!! :S hihihihi
Daina ha dit…
quina manera de girar la truita...
fada ha dit…
Si et mal interpreten et pot sortir el "tiro per la culata". Vigila, noi. La vida no és una equació ni un sofisme. Bon cap de setmana.
labruixoleta ha dit…
Vaja... curiosa relació. Si ara ho fas , deu ser que et funciona... No voldria pas trencar la tradició i deixar-te "desarmat" davant l'enemic. Però si un dia em regales bombons t'asseguro que es trencarà "l'encanteri" ;-)
estrip ha dit…
daina, si suposo que mal girada, com diu la fada, la vida no és una equació.

va bé saber-ho doncs bruixoleta, si he de regalar bombons ja sé a qui.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…