dimarts, 15 d’abril del 2008

temps paral·lels

Els avis juguen a la petanca al casal aprofitant que avui no plou, quan no els toca tirar la bola xerren dels seus néts i els seus besnéts, i les àvies assegudes al porxo parlen d’una noia biòloga que fa poc sortia amb un noi model i que ara s’han separat. La bola surt amb força de l'avi que sembla més dèbil i del cop contra el bolig, aquest surt disparat amunt i em va a parar a les mans. Els avis s’apropen a la reixa i em diuen tira’l, tira’l. Amb la boleta a les mans observo el pati del col•legi del costat, per sobre de la reixa surt una pilota de futbol i va a parar a mans d’una dona que sortia del supermercat, els nens s’apropen a la reixa i criden tira-la, tira-la.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

Ja ho deus conèixer però per si de cas i si t'agrada la muntanya no et perdis Messner.

Felicitats pel bloc.

http://batec.blogspot.com

Rita ha dit...

M'agrada llegir-te, estrip. :)

Striper ha dit...

Maquisim una cronica amb tendressa.

Montse ha dit...

Em recorda tems passats (que no vells) i temps presents... tot plegat vol dir... VIDA.

i la pilota, joguina eterna, eh?

petons!

Sergi ha dit...

Un post boníssim! Quin paral·lelisme, però ja ho diuen que la canalla i la gent gran tendeixen a assemblar-se. Què passa amb la gent de mitjana edat com nosaltres?

neus ha dit...

Criatures naixem i criatures tornem, diuen. Però el paral·lelisme, no està pas en els avis i els nens, no?

Què vau fer? posar-vos a jugar amb la pilota o simplement tirar-la?

fada ha dit...

Una segona infantesa... Però amb l'experiència de tota una vida. Curiosa la situació i molt bona la reflexió.

Jordi Casanovas ha dit...

roda el món i torna al born... bon post.

Anònim ha dit...

...em fa gràcia el fet que els nens estiguin darrera una reixa, i els grans darrera una altra. mentrestant, els que per edat som entremig, passem sovint sense aturar-nos a mirar-los... almenys el narrador s'ha aturat a agafar la pilota, prò n'hi ha molts que passarien de llarg...

molt maco!

Anònim ha dit...

Ostres! que ràpid ets responent! ;P Quan puguis passa per la meva habitació, si us plau!

Kamal ha dit...

L'idea de la nur em sembla molt bona.
Qui es para a mirar el principi i el final de la vida? Estem massa ocupats per adonar-nos del que ens envolta.
Ah! per a mi la reixa i la pilota son les mateixes, es la mateixa escena , els mateixos personatjes...tot igual, sols ha canviat que han passat molts anys. Cadascú es monta la peli com més li agrada..;-)))
Un bon blog el teu!

fins ara

estrip ha dit...

merci kamal, fins ara

M. J. Verdú ha dit...

M'ha resultat interessant llegir aquest escrit sobre la petanca, un bonic joc que agrupa les persones. És un joc de tota la vida...

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...