Els avis juguen a la petanca al casal aprofitant que avui no plou, quan no els toca tirar la bola xerren dels seus néts i els seus besnéts, i les àvies assegudes al porxo parlen d’una noia biòloga que fa poc sortia amb un noi model i que ara s’han separat. La bola surt amb força de l'avi que sembla més dèbil i del cop contra el bolig, aquest surt disparat amunt i em va a parar a les mans. Els avis s’apropen a la reixa i em diuen tira’l, tira’l. Amb la boleta a les mans observo el pati del col•legi del costat, per sobre de la reixa surt una pilota de futbol i va a parar a mans d’una dona que sortia del supermercat, els nens s’apropen a la reixa i criden tira-la, tira-la.
Fa 2 hores
Escrits
15 estripades:
Ja ho deus conèixer però per si de cas i si t'agrada la muntanya no et perdis Messner.
Felicitats pel bloc.
http://batec.blogspot.com
M'agrada llegir-te, estrip. :)
Maquisim una cronica amb tendressa.
Em recorda tems passats (que no vells) i temps presents... tot plegat vol dir... VIDA.
i la pilota, joguina eterna, eh?
petons!
Un post boníssim! Quin paral·lelisme, però ja ho diuen que la canalla i la gent gran tendeixen a assemblar-se. Què passa amb la gent de mitjana edat com nosaltres?
Criatures naixem i criatures tornem, diuen. Però el paral·lelisme, no està pas en els avis i els nens, no?
Què vau fer? posar-vos a jugar amb la pilota o simplement tirar-la?
La gent de mitjana edat (ni nens nivells) tambe juguem amb "pilotes" a la nostra manera.
Una segona infantesa... Però amb l'experiència de tota una vida. Curiosa la situació i molt bona la reflexió.
roda el món i torna al born... bon post.
...em fa gràcia el fet que els nens estiguin darrera una reixa, i els grans darrera una altra. mentrestant, els que per edat som entremig, passem sovint sense aturar-nos a mirar-los... almenys el narrador s'ha aturat a agafar la pilota, prò n'hi ha molts que passarien de llarg...
molt maco!
anonim, merci el conec però no l'he llegit. Per Sant Jordi.
rita, gràcies, un petó.
gràcies striper.
arare, i tant si hi ha vida. Tu com a àvia, i a més jove, fas bé de remarcar això de passat i vell.
Xexu, potser la gent de la nostra edat estem per observar.
elur, en la situació però també en el temps, paral·lel no vol dir igual.
nuri, juguem juguem. Uns més que d'altres.
merci, fada. de fet n'hi ha com jo que sempre estaran en una primera infantesa, jeje.
jordi, sempre rodant, un nus infinit.
núr, bona observació això de la reixa. Però només és perquè s'escapin menys pilotes, però a vegades és inevitable.
Ostres! que ràpid ets responent! ;P Quan puguis passa per la meva habitació, si us plau!
L'idea de la nur em sembla molt bona.
Qui es para a mirar el principi i el final de la vida? Estem massa ocupats per adonar-nos del que ens envolta.
Ah! per a mi la reixa i la pilota son les mateixes, es la mateixa escena , els mateixos personatjes...tot igual, sols ha canviat que han passat molts anys. Cadascú es monta la peli com més li agrada..;-)))
Un bon blog el teu!
fins ara
merci kamal, fins ara
M'ha resultat interessant llegir aquest escrit sobre la petanca, un bonic joc que agrupa les persones. És un joc de tota la vida...
Publica un comentari