Hi ha coses que les tenim davant dels ulls i no les veiem. Aquí no li ha passat mai entrar en un bar o restaurant on havies quedat amb un o uns amics, travessar tot el local, mirar a dreta i a esquerra, i no veure’ls, fins que ells et criden. O trobar-se algú pel carrer que et para i et pregunta per un carrer i resulta que el carrer que busca és aquell.
A vegades també passen coses estranyes, com donar-se compte que als estants dels llibres hi tens un “Decàleg culé” entre mig de “El saber perdut” d’Anna Vilar i “El tesoro” de Miguel Delibes (que no és el nom artístic d'en Golum), o que al costat de “Els pilars de la terra” d’en Ken Follet i tens “Cuando China despierte” d’Alain Peyrefitte. Ara que potser això seria veure-hi massa i en podríem dir que és una profecia. I que estrany que és començar parlant del que no veiem i acabar amb profecies. I tindrà res a veure el llibre que llegeixo? “Profecia 2013” d’en Francesc Miralles?
En tot cas, si que he descobert que és interessant saber quin llibre hi ha al costat d’un altre, si no els ordenes mai, i que és col•loquen per atzar mentre n’agafes un i en deixes un altre, al llarg del temps que els tens amb tu.
A vegades també passen coses estranyes, com donar-se compte que als estants dels llibres hi tens un “Decàleg culé” entre mig de “El saber perdut” d’Anna Vilar i “El tesoro” de Miguel Delibes (que no és el nom artístic d'en Golum), o que al costat de “Els pilars de la terra” d’en Ken Follet i tens “Cuando China despierte” d’Alain Peyrefitte. Ara que potser això seria veure-hi massa i en podríem dir que és una profecia. I que estrany que és començar parlant del que no veiem i acabar amb profecies. I tindrà res a veure el llibre que llegeixo? “Profecia 2013” d’en Francesc Miralles?
En tot cas, si que he descobert que és interessant saber quin llibre hi ha al costat d’un altre, si no els ordenes mai, i que és col•loquen per atzar mentre n’agafes un i en deixes un altre, al llarg del temps que els tens amb tu.
14 comentaris:
Amb aquest mètode de tria, quants llibres has rellegit?? Jo els guardo a l'atzar quan els compro, on caben, però quan n'he llegit un el poso al final de la filera dels llegits, així que s'ordenen amb el temps, però per ordre de lectura, que no té cap mena de coherència.
no en rellegeixo gairebé mai cap. Però a vegades els treus per deixar-los, o per encabir-ne un altre que hi cap més bé en aquell lloc, etc...
Em sento molt repel·lent, però jo els tinc organitzats per àrees temàtiques i dins de cadascuna per ordre alfabètic! Espero que em deixeu de parlar per això;-)Si feu el pont, aprofiteu-lo!
que bo! ara vaig a mirar com està ordenat el meu barri de llibres, a veure si alguna cosa em sorpren
Jo els tig sense cap clasificacio pero se on tinc cada un.
Jo els tinc per alfabètic d'autor, tots junts. Tampoc tinc massa temes. Bé, sí, a part hi tinc les biografies i els d'estudi.
be, però a que quan en cerces un el troves deseguida?el desordre amb ordre es fantàstic i sempre trovo el que busco,llibres?damunt la tauleta mitja dotzena, al menjador tres, en un armari dins caixes, no ho sé, i aqui al costat del portàtil, ara tres....tant li fa si de que siguin ni de qui siguin, per mi son el meus companys i estant allò on volen estar...per cert també a la cuina, ara tres....
ah, però hi ha d'haver un ordre lògic a l'hora de desar-los? jo hi tinc una barreja al·lucinant i com la Menta per tot arreu.
si tant enl'espai com en la ment tens les coses endreçades.. tot va millor.
ben escrit!
un peto
al final no me n'he pogut estar i ho he mirat, el meu decàleg del culé reposa al costat d'una antologia poètica de la generació del 27.
ei, quant l´hagis llegit digues si es bo perquè me´l vull comprar... i estic dubtosa. de moment estic amb la goliarda sapienza y l´art de viure..
salut
Volia dir que NO em deixeu de parlar, és clar! Mira que és curta la paraula i com canvia la frase...
fada, no t'equivoquis amb els NO's quan facis encanteris, eh! que la pots liar!
què has fet!!! ara em tornaré paranoica intentant associar les relacions que he establert entre els meus llibres sense adonar-me'n!!
prò la veritat és que el plantejament té la seva gràcia!
Publica un comentari a l'entrada