Ves al contingut principal

llibres veïns

Hi ha coses que les tenim davant dels ulls i no les veiem. Aquí no li ha passat mai entrar en un bar o restaurant on havies quedat amb un o uns amics, travessar tot el local, mirar a dreta i a esquerra, i no veure’ls, fins que ells et criden. O trobar-se algú pel carrer que et para i et pregunta per un carrer i resulta que el carrer que busca és aquell.

A vegades també passen coses estranyes, com donar-se compte que als estants dels llibres hi tens un “Decàleg culé” entre mig de “El saber perdut” d’Anna Vilar i “El tesoro” de Miguel Delibes (que no és el nom artístic d'en Golum), o que al costat de “Els pilars de la terra” d’en Ken Follet i tens “Cuando China despierte” d’Alain Peyrefitte. Ara que potser això seria veure-hi massa i en podríem dir que és una profecia. I que estrany que és començar parlant del que no veiem i acabar amb profecies. I tindrà res a veure el llibre que llegeixo? “Profecia 2013” d’en Francesc Miralles?

En tot cas, si que he descobert que és interessant saber quin llibre hi ha al costat d’un altre, si no els ordenes mai, i que és col•loquen per atzar mentre n’agafes un i en deixes un altre, al llarg del temps que els tens amb tu.

Comentaris

XeXu ha dit…
Amb aquest mètode de tria, quants llibres has rellegit?? Jo els guardo a l'atzar quan els compro, on caben, però quan n'he llegit un el poso al final de la filera dels llegits, així que s'ordenen amb el temps, però per ordre de lectura, que no té cap mena de coherència.
estrip ha dit…
no en rellegeixo gairebé mai cap. Però a vegades els treus per deixar-los, o per encabir-ne un altre que hi cap més bé en aquell lloc, etc...
fada ha dit…
Em sento molt repel·lent, però jo els tinc organitzats per àrees temàtiques i dins de cadascuna per ordre alfabètic! Espero que em deixeu de parlar per això;-)Si feu el pont, aprofiteu-lo!
labruixoleta ha dit…
que bo! ara vaig a mirar com està ordenat el meu barri de llibres, a veure si alguna cosa em sorpren
Striper ha dit…
Jo els tig sense cap clasificacio pero se on tinc cada un.
Rita ha dit…
Jo els tinc per alfabètic d'autor, tots junts. Tampoc tinc massa temes. Bé, sí, a part hi tinc les biografies i els d'estudi.
menta fresca ha dit…
be, però a que quan en cerces un el troves deseguida?el desordre amb ordre es fantàstic i sempre trovo el que busco,llibres?damunt la tauleta mitja dotzena, al menjador tres, en un armari dins caixes, no ho sé, i aqui al costat del portàtil, ara tres....tant li fa si de que siguin ni de qui siguin, per mi son el meus companys i estant allò on volen estar...per cert també a la cuina, ara tres....
elur ha dit…
ah, però hi ha d'haver un ordre lògic a l'hora de desar-los? jo hi tinc una barreja al·lucinant i com la Menta per tot arreu.
martha ha dit…
si tant enl'espai com en la ment tens les coses endreçades.. tot va millor.
ben escrit!
un peto
elur ha dit…
al final no me n'he pogut estar i ho he mirat, el meu decàleg del culé reposa al costat d'una antologia poètica de la generació del 27.
AINA ha dit…
ei, quant l´hagis llegit digues si es bo perquè me´l vull comprar... i estic dubtosa. de moment estic amb la goliarda sapienza y l´art de viure..

salut
fada ha dit…
Volia dir que NO em deixeu de parlar, és clar! Mira que és curta la paraula i com canvia la frase...
estrip ha dit…
fada, no t'equivoquis amb els NO's quan facis encanteris, eh! que la pots liar!
Núr ha dit…
què has fet!!! ara em tornaré paranoica intentant associar les relacions que he establert entre els meus llibres sense adonar-me'n!!

prò la veritat és que el plantejament té la seva gràcia!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…