Ves al contingut principal

una mica de sal

Ha trucat el timbre de casa la veïna del tercer, i de seguida m’he posat nerviós. Què voldrà, què voldrà? Si només ens hem dit hola i adéu quan ens hem creuat a l’escala, i a més, sempre he evitat pujar a la vegada al ascensor amb ella. És que em posa nerviós, em posa vermell, em posa tonto i em posa tímid alhora. Resumint que em posa.

Bé, l’obro i va amb una bata rosa que sembla molt suau, que li arriba només a mitja cuixa, i que sense voler fa que me la miri de dalt a baix abans de preguntar-li què necessita. Quina vergonya segur que ha pensat que sóc un depravat i que no sé mantenir-me ferm ni aguantar la mirada. Tant se val, li vaig a demanar què vol i just quan començo a moure el llavi de dalt, ella, molt més ràpida, aixeca la seva mà dreta amb el dit índex ben estirat, i ve cap a mi, amb aquella ungla de vermell endimoniat i m’immobilitza les paraules, posant-lo damunt els meus llavis fent el senyal de silenci. Amb l’altre mà, m’empeny cap a dins i fem un parell de passes fins topar amb la paret. Amb una cama tanca la porta i amb l’altre m’abraça la cintura. I jo que em vaig encongint fins a caure al terra del rebedor i ella a sobre meu...... després amb la meva cara tintada amb figures vermelles que semblen llavis i amb la camisa esparracada, tant com la meva energia, escolto una veu que em diu a l’orella, em pots deixar una mica de sal que l’he acabada? I jo la única cosa intel•ligent, o no, i que m’ha sortit de dins, ha estat dir-li vine demà que avui jo tampoc en tinc!

Comentaris

fada ha dit…
Genial! He rigut molt. Si t'ho has inventat, t'ha quedat fantàstic. Si és veritat, perdona que rigui, però la situació no deixa de ser còmica! Per cert, no t'havien dit mai de petit que no obrissis a ningú la porta de casa? :) Bona nit!
XeXu ha dit…
Compra sal, home, compra sal, que sense sal no anem enlloc!
Striper ha dit…
Pero quina veina mes salada tens nen.
labruixoleta ha dit…
jajaja! molt bo! i el final, molt intel.ligent... Noi, me n'alegro que ta mare no t'apuntés a futbol. Veig que realment la música va fer aflorar la sensibilitat i el bon ritme!
Felicitats!
Nuri ha dit…
Tens una miqueta de vi? és que se m'ha acabat...
SHADOW ha dit…
Ei genial! Si és cert, quin morbillo, jeje! Si és inventat. que xulo! Molt bé, m'ha agradat!
Un petó
estrip ha dit…
Rita, Ohh! Ahh!

fada, si m'ho havien dit, sort que mai faig cas.

Xexu, compraré sal o no, l'aniré a demanar!

ben dolça, striper, ben dolça

gràcies, bruixoleta.

Nuri, i tant, els pots venir a buscar quan vulguis.

merci, shadow
elur ha dit…
caram... un altre requisit per anotar a la llista de buscar pis, un veí eixerit a qui demanar.li sal :P
estrip ha dit…
mira veus... potser algú així si que acabaria pagant els preus desorbitats que demanen.

salut, elur!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...