Ves al contingut principal

efecte papallona

“Una papallona que, amb el seu aleteig, agita l'aire de Pequín avui, pot desencadenar en una tempesta el mes que ve a Nova York”

Això és el que Eduard Lorenz, mort aquesta setmana passada, va intentar explicar en la seva teoria del caos. Unes mínimes diferències en les condicions inicials, pot generar grans pertorbacions en el resultat final.

La comparació que vull fer entre la meteorologia i les relacions personals s’intueix, així que només escriure per ordre o no, un llistat de condicions inicials que com un aleteig d’una papallona poden provocar una tempesta o un canvi important, un temps més enllà o no tant enllà, en la condició de les nostres vides:

Un petó, un somriure, una encaixada de mans, una abraçada, una mirada, un paraula, una cançó xiuxiuejada a l’orella, una carícia, un cafè a mitja tarda, unes gotes de pluja, un llibre amb dedicatòria, una nit de conversa, un crit o un petó que no s’ha fet.

Comentaris

elur ha dit…
No puc fer ni dir res més que donar-te la raó. Totalment d'acord.

Bon cap de setmana!
:*)
iruNa ha dit…
Jo crec que absolutament tot el que fem té unes conseqüències, a vegades més visibles, altres més imperceptibles. Les relacions personals són això, interconexions entre persones, entre totes aquelles parts que les conformen. Hi ha tants factors, tants sentiments, tants pensaments, tants gestos... que se'ns escapa de les mans! Una bona reflexió estrip!!!
Rita ha dit…
Perfecte! (No cal cap més paraula) :)
Nuri ha dit…
... o un polvo mal donat, que pot arribat a ser fatal!
SHADOW ha dit…
Un post molt ben trobat!
Sempre ens quedarà aquell petó, aquella paraula a cau d'orella, aquella encaixada de mans... però també aquell menyspreu fora de lloc, aquella mirada freda, aquell gest dolorós... Es nota que m'han fet mal, no?
Gràcies pel post, fa pensar. Petons
labruixoleta ha dit…
Un post perfecte, sí. És tb com la papallona, desencadena i provoca sensacions (que no sé pas en què acabaràn). M'ha agradat molt.
Núr ha dit…
ostres, quin post més bunik!
he de dir que de la teva llista crec que el que sempre em sabrà greu són els petons no donats... tant sí sóc jo que no goso donar-los, com si és l'altre que no gosa fer-los.
fada ha dit…
La reflexió és interessant, però tu l'eleves a poesia. Segurament has vist la pel·lícula "Babel", oi? Una bona altra manera de tractar el tema.
XeXu ha dit…
Qualsevol de les coses que cites poden canviar totalment el rumb d'una relació personal si es duen a terme, o es deixen de fer, en el moment indicat. L'efecte papallona, una teoria que m'encanta.
Striper ha dit…
A mi sempre em queda mal record dels petons que no he fet.
estrip ha dit…
gràcies per la opinió, potser m'havia oblidat afegir a llista, això: un comentari

fada, no he vist babel, però si va d'això, ja la buscaré.

núr i striper, els petons no donats us han cridat l'atenció, eh! Es mereixen un bon escrit.

i encara que algú ha dit, un post ferfecte, no ho crec, com va dir la iruna en un dels seus escrits: "no sóc perfecte, ho sento"
AINA ha dit…
em quedo amb el café de mitja tarda i la pluja.. si, l´efecte papallona, molt ben descrit.

aina
labruixoleta ha dit…
eps! jo he dit un post perfecte! a mi m'ho sembla, ho creguis tu o no... A més, lo de que "no sóc perfecte, ho sento", qui ho diu ( a part de la Iruna), el post? ;-)
estrip ha dit…
aina, gràcies. i una cafè mentre plou i t'ho mires per la finestra, també.


d'acord, d'acord!! bruixoleta, merci.
Déjà vie ha dit…
l'ultim paragraf, genial. ;)
estrip ha dit…
l'últim comentari també! jaja

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…