diumenge, 13 d’abril del 2008

físic

La contraportada del punt diari avui hi ve aquest text parlant dels lletjos, i després de llegir-me’l m’he fet aquestes preguntes:

Els homes som afortunats, perquè si som lletjos, fins i tot la dona més bella es pot enamorar de nosaltres. O bé són les dones les afortunades, que no es deixen portar pels estàndards de bellesa (exterior) o atractiu físic de moda?

Això només tenint en compte que el físic és un reclam per iniciar una relació.

14 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

ara ho entenc tot!

Sergi ha dit...

El físic és un reclam, això sempre, no hi ha una altra manera d'entrar que pels ulls. Ara, després la bellesa es relativitza, ja que quan agafes estimació a una persona t'acaba agradant com és, i també passa al contrari. Tenir un bon fons ajuda a que ens trobin al menys monos, i així ja tenim alguna cosa guanyada.

Carquinyol ha dit...

company, on s'ha de demanar això de la fortuna pels homes lletjos? Perquè jo no l'he trobada pas... i conec uns quants més que tampoc !!

Striper ha dit...

Si es un reclam pero efimer el important es el teu magnetisme despres.

neus ha dit...

oh... però jo a aquest home del que parla l'article no el trobo pas lleig.
De fet, fa temps que penso que no n'hi ha de persones lletges. Tothom té alguna cosa (ulls, llavis, somriure, mirada, nas...) bonica i que desdibuixa la "lletjor".

Reclam per iniciar una relació? Et pot cridar l'atenció un adonís, sí, però si quan obre la boca resulta que és un pàmfil asquerós, per més que s'assembli al Sean Connery ho té realment fotut. A vegades no cal ni que obrin la boca, amb un sol gest n'hi ha prou.

Bona setmana!

SHADOW ha dit...

Estic amb l'elur amb això que no en faig prou amb un físic guapo si després la persona està buida. En el meu cas, mai m'he enamorat d'un físic. M'agradaria pensar que els nois mireu més enllà... ;)
Petons

Anònim ha dit...

Comparteixo la visió de l'elur i la shadow. I sobretot la de l'elur quan diu que tothom té quelcom de bell. Sempre m'han dit que tinc poc criteri perquè m'atreuen tot tipus de nois i en un percentatge força alt. La meva resposta? Jo tinc un criteri molt extens! Crec que la molt gran majoria dels homes són atractius, que tots tenen quelcom a aportar-me, sigui del tipus que sigui, i per això valen la pena.
Independentment de si és guapo o menys guapo, el que m'atreu d'un home és que somrigui: el somriure fa bellíssimes les persones, il·luminen la cara i l'esperit.

N ha dit...

Estimeu sempre la Bellesa (que no necessariament la guapura), es de les poques coses gratuites i gratificants enmig de tanta merda flotant...

Tals ha dit...

Doncs home, el físic és l'envoltori, i no cal que un noi sigui molt guapo perquè tu el trobis del teu gust. No sé, a mi em passa que els típics nois guapos guapos no m'agraden gens, i en canvi un més normalet però més del meu estil, sí. Mira que les dones serem rares, però al menys nem més enllà de fins on arriben els ulls jaja
Petons!!

estrip ha dit...

si, tot això és molt maco, però ja de temps ancestrals les dones s'arreglen el cabell bé amb argiles vermelles bé amb laca "porqueyolovalgo", o la pell o es posen arracades al nas o a les orelles.
I és clar els homes acostumats sempre a aquestes pràctiques, esdevingudes ja inconscients, doncs encara queda alguna cosa, tot i que haguem evolucionat i l'objectiu no sigui només procrear.

I els homes havien de saber caçar per garantir el menjar o tenir domini sobre algunes terres. En fi, com que no sóc antropòleg, paro, encara diré alguna bestiesa. I malmetré la meva IMATGE.

salut!

Eli ha dit...

apaaa...!!!
No crec que hi hagi ningú lleig...
La guapura o la bellesa... sempre dic que esta a l'interior... però també en la manera de fer, de mirar, de tocar, de palpar.. de besar....
Així que tots tenim un "que"!! No creus?

estrip ha dit...

si només estic enamorat de les teves paraules,
si només estic enamorat dels teus ulls,
si només estic enamorat del teu cos,
o si només estic enamorat dels teus moviments,
estic enamorat de tu?

Anònim ha dit...

Home, aixo de que no hi ha ningu lleig... no cal exigerar tampoc, no siguem tan teletubis ara!

estrip ha dit...

una abraçaaaada jo.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...