Ves al contingut principal

una mica d'exercici

1.Obrir amb naturalitat les dues mans, dits separats, palmes amunt, i colzes quasi amb angle recte. És un detall no molt important, només és qüestió d’estar relaxat. Es pot recolzar el tors de les mas sobre les cames.

2.Baixant la mirada (el normal és que hauríem de saber on estan el nostres dits però suposem que no ho sabem...), mirar la mà esquerra i notar que el polze és l’únic dit que s’oposa als altres quatre: Tocar amb la punta del polze, la punta del índex, després el del mig, anular i petit. Fàcil? Més o menys? Bé. Ara, després d’haver tocat l’índex, el mig, l’anular i el petit, fer-ho a la inversa, petit, anular, mig i índex. A continuació s’ha de fer el més ràpid possible. Ja no és tant fàcil, no? Tartamudegen el dits! I encara no hi ha cap moviment asimètric... Passem al següent doncs.

3.Fer el mateix amb la mà dreta, sense fer res amb l’esquerra.

4.Ara fer exactament el mateix amb les dues mans, oposant del tot els dos polzes (palmes amunt), pujant i baixant al mateix temps, totalment compassats. A continuació el polze d’una mà ha de baixar (índex-mig-anular-petit) mentre l’altre mà ha de pujar (petit-anular-mig-índex).

5.I comencem amb la asimetria. Cada un dels hemisferis del cervell haurà d'agafar el control de la seva mà (hemisferi dret = mà esquerra, hemisferi esquerra = mà dreta). La mà esquerra ha de picar contra el polze dos cops amb cada dit, baixant i pujant. Mentre que a la mà dreta el polze només tocarà un vegada, baixant i pujant. Fàcil? No! Ningú pot fer-ho sense entrenar-ho abans.

6.Donat que comença a ser fàcil (se suposa), s’ha de fer a la inversa, la mà dreta dos tocs i amb la mà esquerra un toc, i després busca tu mateix més complicacions. Un toc amb l’índex, dos amb el mig, tres amb l’anular i quatre amb el petit. Hi ha moltes combinacions.

7.No s’ha dit res sobre el ritme però segur que han anat més o menys sincronitzades. Ara s’ha de intentar, sense que una mà es preocupi si l’altra va per endavant o endarrerida. Cada una independent.

8.I finalment, fer els tocs intercalats (índex-anular-mig-petit) pujant i baixant, després amb l’altre mà i a la vegada, i al revés, començant pel petit. I combinar-ho després, mentre és llegeix aquest exercici de nou o algun bloc, o és fan sumes, o s’intenta no perdre el fil d’un debat.

(extret del llibre sobre punts vitals d'Henry Plée i Saikô Fujita)

Comentaris

elur ha dit…
Si hi penso, prometo provar-ho quan vagi cap a casa mentre escolti en Puyal... però només d'imaginar-m'ho ja se'm barregen els dits.
elur ha dit…
(veient l'hora que has penjat el post, dedueixo que no eres el vailet que duia samarreta blanca, texans, una bossa negre i el jersei lligat a la cintura, que m'ha fet pensar... podria ser l'Estrip?)
estrip ha dit…
bona deducció, no era jo.
si ho proves mentre escoltes en puyal, segur que la dificultat es multiplica per dos.
Striper ha dit…
jo provare a veure si m'ensurto, ja t'explicare.
Nuri ha dit…
Si aixo ha de servir per salvar l'Osasuna del descens, ho fare cada dia tantes vegades com calgui...
menta fresca ha dit…
ja m'he perdut nomes començar a llegir, ara bé, no habiem quedat que es tracta d'un blog.........o ara ho hem de canviar i dir-ne bloc...dreta, esquerra...quin lio.
labruixoleta ha dit…
Juro que els quatre primers passos els he fet sèria, conentrada i me n'he sortit prou bé. Al 5è ja he acabat rient de mi mateixa.
elur ha dit…
impossible pensar-hi ahir, avui em sembla que la cosa va pel mateix camí :P
estrip ha dit…
ELUR, pensa que això va bé per equilibrar els hemisferis!!!!!

STRIPER, a veure!

NURI, doncs si, això va bé per salvar a qualsevol del descens! jeje.

MENTA-FRESCA, blog o bloc? jo no he quedat amb res! Sempre he llegit indistintament una cosa o l'altre, però a mi m'agrada bloc. Que diu el IEC?

EI BRUIXOLETA, molt bé. ës que la resta vol entrenament!!! és normal. Però diuen que són molt sans aquests exercicis.
elur ha dit…
L'autor ha eliminat aquest comentari.
elur ha dit…
ui EStrip, pensa que sóc esquerrana o sigui que els haig de fer treballar tots dos per força!

Bé... és complicat però no impossible, almenys fins a la primera part del punt 7, només cal paciència i pràctica.
estrip ha dit…
vols dir que els esquerrans teniu avantatge? em sembla que costa igual aquest exercici.
menta fresca ha dit…
acavo de provar-ho ara i no he tingut dificultat, aixo es dolent, a que si?questió de centrarte en el que fas, que no concentrarte, ja que t'anava lleguint i ho anava fent. M'agrada, posen mes ;)
elur ha dit…
Home, sí que tenim avantatge, hem d'aprendre a fer coses amb la dreta per força i els dos hemisferis treballen, no diré que a parts iguals, però quasi.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…