1.Obrir amb naturalitat les dues mans, dits separats, palmes amunt, i colzes quasi amb angle recte. És un detall no molt important, només és qüestió d’estar relaxat. Es pot recolzar el tors de les mas sobre les cames.
2.Baixant la mirada (el normal és que hauríem de saber on estan el nostres dits però suposem que no ho sabem...), mirar la mà esquerra i notar que el polze és l’únic dit que s’oposa als altres quatre: Tocar amb la punta del polze, la punta del índex, després el del mig, anular i petit. Fàcil? Més o menys? Bé. Ara, després d’haver tocat l’índex, el mig, l’anular i el petit, fer-ho a la inversa, petit, anular, mig i índex. A continuació s’ha de fer el més ràpid possible. Ja no és tant fàcil, no? Tartamudegen el dits! I encara no hi ha cap moviment asimètric... Passem al següent doncs.
3.Fer el mateix amb la mà dreta, sense fer res amb l’esquerra.
4.Ara fer exactament el mateix amb les dues mans, oposant del tot els dos polzes (palmes amunt), pujant i baixant al mateix temps, totalment compassats. A continuació el polze d’una mà ha de baixar (índex-mig-anular-petit) mentre l’altre mà ha de pujar (petit-anular-mig-índex).
5.I comencem amb la asimetria. Cada un dels hemisferis del cervell haurà d'agafar el control de la seva mà (hemisferi dret = mà esquerra, hemisferi esquerra = mà dreta). La mà esquerra ha de picar contra el polze dos cops amb cada dit, baixant i pujant. Mentre que a la mà dreta el polze només tocarà un vegada, baixant i pujant. Fàcil? No! Ningú pot fer-ho sense entrenar-ho abans.
6.Donat que comença a ser fàcil (se suposa), s’ha de fer a la inversa, la mà dreta dos tocs i amb la mà esquerra un toc, i després busca tu mateix més complicacions. Un toc amb l’índex, dos amb el mig, tres amb l’anular i quatre amb el petit. Hi ha moltes combinacions.
7.No s’ha dit res sobre el ritme però segur que han anat més o menys sincronitzades. Ara s’ha de intentar, sense que una mà es preocupi si l’altra va per endavant o endarrerida. Cada una independent.
8.I finalment, fer els tocs intercalats (índex-anular-mig-petit) pujant i baixant, després amb l’altre mà i a la vegada, i al revés, començant pel petit. I combinar-ho després, mentre és llegeix aquest exercici de nou o algun bloc, o és fan sumes, o s’intenta no perdre el fil d’un debat.
2.Baixant la mirada (el normal és que hauríem de saber on estan el nostres dits però suposem que no ho sabem...), mirar la mà esquerra i notar que el polze és l’únic dit que s’oposa als altres quatre: Tocar amb la punta del polze, la punta del índex, després el del mig, anular i petit. Fàcil? Més o menys? Bé. Ara, després d’haver tocat l’índex, el mig, l’anular i el petit, fer-ho a la inversa, petit, anular, mig i índex. A continuació s’ha de fer el més ràpid possible. Ja no és tant fàcil, no? Tartamudegen el dits! I encara no hi ha cap moviment asimètric... Passem al següent doncs.
3.Fer el mateix amb la mà dreta, sense fer res amb l’esquerra.
4.Ara fer exactament el mateix amb les dues mans, oposant del tot els dos polzes (palmes amunt), pujant i baixant al mateix temps, totalment compassats. A continuació el polze d’una mà ha de baixar (índex-mig-anular-petit) mentre l’altre mà ha de pujar (petit-anular-mig-índex).
5.I comencem amb la asimetria. Cada un dels hemisferis del cervell haurà d'agafar el control de la seva mà (hemisferi dret = mà esquerra, hemisferi esquerra = mà dreta). La mà esquerra ha de picar contra el polze dos cops amb cada dit, baixant i pujant. Mentre que a la mà dreta el polze només tocarà un vegada, baixant i pujant. Fàcil? No! Ningú pot fer-ho sense entrenar-ho abans.
6.Donat que comença a ser fàcil (se suposa), s’ha de fer a la inversa, la mà dreta dos tocs i amb la mà esquerra un toc, i després busca tu mateix més complicacions. Un toc amb l’índex, dos amb el mig, tres amb l’anular i quatre amb el petit. Hi ha moltes combinacions.
7.No s’ha dit res sobre el ritme però segur que han anat més o menys sincronitzades. Ara s’ha de intentar, sense que una mà es preocupi si l’altra va per endavant o endarrerida. Cada una independent.
8.I finalment, fer els tocs intercalats (índex-anular-mig-petit) pujant i baixant, després amb l’altre mà i a la vegada, i al revés, començant pel petit. I combinar-ho després, mentre és llegeix aquest exercici de nou o algun bloc, o és fan sumes, o s’intenta no perdre el fil d’un debat.
(extret del llibre sobre punts vitals d'Henry Plée i Saikô Fujita)
14 comentaris:
Si hi penso, prometo provar-ho quan vagi cap a casa mentre escolti en Puyal... però només d'imaginar-m'ho ja se'm barregen els dits.
(veient l'hora que has penjat el post, dedueixo que no eres el vailet que duia samarreta blanca, texans, una bossa negre i el jersei lligat a la cintura, que m'ha fet pensar... podria ser l'Estrip?)
bona deducció, no era jo.
si ho proves mentre escoltes en puyal, segur que la dificultat es multiplica per dos.
jo provare a veure si m'ensurto, ja t'explicare.
Si aixo ha de servir per salvar l'Osasuna del descens, ho fare cada dia tantes vegades com calgui...
ja m'he perdut nomes començar a llegir, ara bé, no habiem quedat que es tracta d'un blog.........o ara ho hem de canviar i dir-ne bloc...dreta, esquerra...quin lio.
Juro que els quatre primers passos els he fet sèria, conentrada i me n'he sortit prou bé. Al 5è ja he acabat rient de mi mateixa.
impossible pensar-hi ahir, avui em sembla que la cosa va pel mateix camí :P
ELUR, pensa que això va bé per equilibrar els hemisferis!!!!!
STRIPER, a veure!
NURI, doncs si, això va bé per salvar a qualsevol del descens! jeje.
MENTA-FRESCA, blog o bloc? jo no he quedat amb res! Sempre he llegit indistintament una cosa o l'altre, però a mi m'agrada bloc. Que diu el IEC?
EI BRUIXOLETA, molt bé. ës que la resta vol entrenament!!! és normal. Però diuen que són molt sans aquests exercicis.
ui EStrip, pensa que sóc esquerrana o sigui que els haig de fer treballar tots dos per força!
Bé... és complicat però no impossible, almenys fins a la primera part del punt 7, només cal paciència i pràctica.
vols dir que els esquerrans teniu avantatge? em sembla que costa igual aquest exercici.
acavo de provar-ho ara i no he tingut dificultat, aixo es dolent, a que si?questió de centrarte en el que fas, que no concentrarte, ja que t'anava lleguint i ho anava fent. M'agrada, posen mes ;)
Home, sí que tenim avantatge, hem d'aprendre a fer coses amb la dreta per força i els dos hemisferis treballen, no diré que a parts iguals, però quasi.
Publica un comentari a l'entrada