Ves al contingut principal

la terra d'Idrojtnas

En una terra llunyana anomenada Idrojtnas hi ha un reialme molt poderós però amb un rei sense poder. Qui mana aquest indret és la jove del rei, qui mitjançant un encanteri va enamorar al príncep, s’hi va casar i es va convertir en princesa. Aquesta princesa però, per mantenir aquest encanteri va pactar amb la bruixa, que cada any per que ella pogués fer les seves pocions li duria l’animaló més preciós del bosc per posar-lo dins la seva olla. I si la princesa incomplia aquesta norma, l’encanteri es desfaria, el príncep s’enamoraria d’una altra i ella deixaria de ser la princesa poderosa que és.

Així que cada any la princesa s’atansava al bosc a caçar l’animaló més bell que trobava. Els animalons cada any es reunien per decidir quin d’ells vestirien amb les millors fulles per oferir a la princesa i així evitar que sempre s’emportés la mateixa espècie i no generar un desastre ecològic al bosc. Aquella nit en la reunió anual, es va decidir que fos la lluerna. Aquesta bella criatura del bosc, resignada, va deixar de brillar com abans i va deixar que la vestissin per la cita amb la princesa, entre plors, i es va disposar a esperar la seva fatalitat.

Aquell nit però, vingut d’una altra terra, va arribar un drac al bosc, amb la seva panxa formosa, les seves ales immaculades i la seva gola rogent apunt per llançar foc. En saber tota la història el drac, cavaller d’armadura verda, es va oferir per fer front a la princesa. La princesa però, tenia els seus espies i en assabentar-se de l’arribada del drac i les seves intencions es va fer amb el servei d’un centenar de mercenaris per lluitar contra el drac. La batalla estava servida.

Al matí següent la lluerna esperava en el lloc on la princesa havia d'anar trobar-la. I va arribar, amb el seu exèrcit, però el drac amb tot el seu coratge també va sortir del seu amagatall. Tant li feia aquest exèrcit, ara no es podia fer enrera, havia donat la seva paraula de lluitar. I la cruel batalla va començar.

El drac va aconseguir vèncer tot i quedar ferit de la gola i perdre el poder de llençar foc. La princesa en no poder oferir cap animaló a la bruixa va perdre l’encanteri, el príncep i el reialme. La lluerna, amb la sorpresa de tothom va resultar que abans era un drac femella però per culpa d’una lluita amb la bruixa ja feia molt temps, aquesta la va convertir en lluerna i la va condemnar a fer llum a la nit quan tots dormien. I aquest encanteri també es va desfer. Només mirar-se, els dos dracs es van enamorar. El drac tot i perdre molta sang es va curar i d’aquella sang regada en el camp de batalla en van néixer centenars de matolls d’un flor anomenada Asor.

I finalment, el rei va poder recuperar el poder del seu reialme, el príncep encara està buscant a la seva princesa, i l’anomenen ‘single’, i els dos dracs, com que encara la llei no els permetia casar-se es van fer parella de fet. Però tots van ser feliços i van menjar molts anissos.

Comentaris

Striper ha dit…
Las parelles de fet tambe menjant anisssos.
Rita ha dit…
Les bruixes, a la curta o a la llarga, sempre acaben perdent i els prínceps guanyant... :) Un conte molt bonic!
Que tinguis un bon dia, príncep! :)
XeXu ha dit…
Ara em queda el dubte de si aquest relat l'has fet per relats conjunts, o si t'ha vingut de gust i prou. Bé, sigui com sigui, m'ha agradat molt, la història és molt bona, però aquests puntets que li has afegit m'han fet riure molt. Evitar un desastre ecològic al bosc? Que bo! I la parella de fet dels dracs, perquè no els deixaven casar? Genial. M'ha encantat.
Nuri ha dit…
Jo, i no em facis dir el per que pq ni jo mateixa ho se, en els contes sempre he tingut una especial simpatia per les bruixes i una forta antipatia per les princeses. Potser es que aixo de la sang blava no va amb mi.

El princep sempre podra anar a les passarel.les de moda a veure si enganxa alguna topmodel. I si no, sempre es podra apuntar al meetic o alguna altra pagina de contacte.

El drac... compte que no el vegi algun ferran adria i descubreixi les virtuts gastronomiques d'aquesta especie...
elur ha dit…
Sense cap mena de dubte, és el millor conte de prínceps i princeses que he llegit mai.
I el Drac no es mor... ja era hora que pobret sempre li toca el rebre.
Si no et fa res, me'l guardaré per llegir-lo a l'Aina.
:*)
fada ha dit…
Sí senyor. Genial! M'encanta! No, si encara resultarà que ets la versió blocaire del Quim Monzó... Jo també l'explicaré als meus fills amb el teu permís i eliminant el segon nivell de llenguatge perquè encara no l'entendrien. Una abraçada.
estrip ha dit…
celebro que hagi agradat. Escriure la història al revés m'ha agradat. Ho podia haver fet amb to exclusivament romàntic però al final hi vaig afegir aquest puntet irònic. Tot i que no em va acabar d'agradar del tot.

Xexu, és casualitat. Però suposo que coincidir i parlar de dracs en els dies en què estem és fàcil.

nuri, ho sento per la bruixa. Un altre dia serà la bona i trobarà un bruixot que l'estimi.

elur i fada, i tant que el podeu explicar. I es que la carona amb què es dibuixen els dracs sempre fa mal al cor que acabin perdent, pobrets.

el anissos, va bé per tot, striper. Potser son afrodisíacs, i tot!

gràcies rita, reina!
elur ha dit…
moltes gràcies, maco :*)
fada ha dit…
Gràcies, que tinguis un bon dia.
meta-dona ha dit…
Els anissos no són afrodisíacs, ja us ho dic jo que m'encanten.
Avui, al meu poble esdevingut ciutat, faran intercanvi de llibres en català. Sabeu què voldrà dir això? Jo tinc uns quants llibres a casa que podré dur, comptant que alguns d'ells podrien tenir anotacions, o algun paperet entremig. Amb la mateixa il·lusió que jo els duré sense mirar entre pàgines per descobrir què hi ha, n'agafaré uns altres i miraré, primerament, si rebo algun missatge en clau o algun regal poètic...
Feliç Sant Jordi! Petonassos a cabassos.
estrip ha dit…
meta-dona, molt "xulo" això que dius,
ja ens explicaràs quins missatges has rebut!

bona diada!
Anònim ha dit…
feliç diada de sant jordi!
quin conte més bunik i totalment alternatiu! m'ha sorprès i és boníssim! això de jugar a intercanviar els papers amb els contes tradicionals sempre té molt bons resultats! i les pinzellades d'humor molt ben trobades! :)
e ha dit…
Feliç dia de Sant Jordi ;) a tu i a les teves lletres, cavaller.
AINA ha dit…
molt xulo. molt. he passat de sentir llàstima per la pobra lluerneta o com es digui.. a endinsar-me en la historia a veure com evolucionava..no se que dir-te. una història molt ben trobada.. ho té tot,ficció, tradició i un toc d´humor final que no deixa indiferent.jejeej m´h encantat el final. l´has fet per relats conjunts o bé ha estat casualitat¿?

aina
estrip ha dit…
gràcies, núr, e i aina!
casualitat aina.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...