dijous, 3 d’abril de 2008

records d'estudiant

Llevar-se d’hora per aprofitar el dia, esmorzar consistent per no defallir. Escoltar les primeres notícies del dia, que curiosament són les mateixes d’ahir. Gaudir del Sol que ja s’aixeca per damunt de les primeres casetes quan tot just són les vuit del matí, i sentir l’escalfor a través dels finestrals. Aguantar el tipus per no caure al sofà on també hi arriben els raigs i no adormir-se amb aquesta escalfor. Preparar l’entorn, obrir l’ordinador per mirar el correu, passejar per algun bloc i mirar de reüll el temari que ha d’estudiar. Ja no recorda com es fa això, ja fa anys que no obre cap llibre amb aquest objectiu. Però s’hi posa, tot i que li ve a tothora al cap la feina que no creu que sigui capaç de completar perquè falta massa poc per el dia d. Tothom l’ha animat aquests dies perquè tiri endavant això que és una bona oportunitat, i s’ho ha mig cregut, doncs no hi té res a perdre, o si?

Ordena coses, llegeix, busca llibres, s’aixeca, es passeja passadís a munt, passadís avall, surt al balcó, torna als apunts, es torna a aixecar, fa un sudoku, torna als apunts, es desmoralitza, es torna a aixecar, se’n va al supermercat que li falten iougurts, torna a agafar moral, torna als apunts, deixa uns comentaris en uns blocs, dina, i sant tornem-m’hi... De moment ja creu haver desaprofitat el dia tot i que encara és aviat. Torna als apunts, escriu un post, berena i se’n va a entrenar per desfogar-se, tot i estar lesionat de les lumbars, l’esperança que li queda és tornar amb la ment buida, per demà poder continuar.

19 comentaris:

iruNa ha dit...

Sempre diuen que la vida laboral és molt més dura, que els estudiants viuen molt bé... doncs mira, jo això no ho tinc tant clar! El teu post m'ha fet recordar moments d'ansietat, de nervis, de desconcentració, d'exigència i estrés. Estudiar és dur, molt dur... i tot el que descrius forma part d'aquest procés, però t'acabes habituant al ritme i de mica en mica la capacitat de concentració va augmentant.
No sé si parles de tu... però si és així, et dono molts ànims i energies!!
una abraçada!

Striper ha dit...

Veig que aquesta vida no es gens facil de fet jo ja fa molts anys que la vaig deixar i tampoc era gaire aplicat.

elur ha dit...

uf... ara em diuen que he d'estudiar i no sé pas... hauria de ser sobre alguna cosa que em seduís molt.
Ai, perdó... servirà ben poc això per animar-te, eh?

Prent-ho amb tranquil·litat, amb l'exigència justa, però només la teva no pas la dels altres i fes-ho tot plegat d'acord, també, només a les teves espectatives.

"Escoltar les primeres notícies del dia, que curiosament són les mateixes d’ahir"
uf... ja veus. Cada matí el Bassas repetint el que ja havia dit en Barril... aquesta setmana he optat per la música.

No t'estressis! i cuida't l'esquena.

Rita ha dit...

M'agrada com escrius i com descrius. Sembla que et veig, o veig qui ho fa. Ànims i sort!

labruixoleta ha dit...

a mi em senta genial nedar. Per desfogar-me, descansar-me, relaxar-me, refrescar-me i de tot. Ànims i... cuida't l'esquena...

fada ha dit...

A mi em queda francament lluny tot això. Recordo que tenia una capacitat gran de treball pel que fa a la quantitat d'hores que hi dedicava. Em desfogava anant a fer un passeig per la platja. Ara quan estudio alguna cosa acostuma a ser sense la pressió d'un examen i aleshores disfruto com un camell. Però no hi ha fórmules fixes ni vàlides per a tothom. Cadascú ha de trobar la seva. De tota manera per si et trobes com descrius t'envio ara mateix un encanteri desbloquejador de la ment. Si no estàs com descrius no pateixis per l'encanteri que no té efectes secundaris;-)

estrip ha dit...

Iruna,doncs això seria per fer una enquesta, no? estudiar és més dur que treballar?

Striper,això diuen que la vida no és gens fàcil. Aquest dia vaig llegir a la contraportada de la vanguardia un psicòleg que havia tingut èxit a la televisió sinó recordo malament que deia que a la vida no se li ha de buscar un sentit, sino que s'ha de sentir, la vida sentida deia ell.

Elurde'n bassas a en barril, passant per l'ofici de viure. On vols anar a parar?

Rita,és la màgia dels blocs.Podem parlar amb stripers, rebre encanteris de fades, veure com batega el temps, com volen els ocells i com festegen. Hi ha qui neix cada matí, i qui coneix bé l'esperança i la utipia. I al final algú que ens desitja bona nit i tapa`t. Mentre després somiem un déjà vie, etc.
En fi, merci.

fada, la millor fada que conec. Encantat amb em teu encanteri.

estrip ha dit...

bruixoleta, nedar, a mi també. Ah, i navegar una mica.

XeXu ha dit...

No vull ni pensar què hagués passat si quan estudiava hi hagués hagut blogs ja. Jo crec que no acabo la carrera, ja t'ho dic ara.

elur ha dit...

jejeje...

estrip ha dit...

Tens tota la raó Xexu, pobres estudiants ara ho tenen més difícil. Per això suposo que el nivell és més baix, (això diuen eh!)

Nuri ha dit...

M'ha agradat molt com has descrit aquells moments! tot i que quan jo estudiava, en temps jurassics, encara no teniem internet, almenys a casa, i clar, m'allunyava del "perill" de la temptacio d'anar mirant correus, acudits, blocs, pagines "de contingut adult"... Per aixo crec que ara em distreuria massa.

A part, també m'enrecordo dels porrets que fumava per relaxar-me, i altres estupefaents que utilitzava per mantenir la ment llucida. Que dur ser estudiant!

estrip ha dit...

els temps canvien, i els mètodes també. Ni millors ni pitjors, diferents.

martha ha dit...

Tinc 18 anys i visc en la realtat de l'estudiant encara...
m'agrada molt la teva capacitat d'escriure i la transparencia amb qu ho fas.
Molta sort.
Ami tambe m'agrada escriure!

fada ha dit...

Que en coneixes d'altres de fades?

elur ha dit...

Per cert, avui a l'ofici de viure toca riure, que també va molt bé per deixar reposar una mica el cap entre tants estudis :)

estrip ha dit...

Gràcies martha, m'agrada que t'agradi. molta sort a tu també

com tu no, fada!

Ostres, me'l escoltaré demà que avui no he pogut. Merci.

Núr ha dit...

Per si t'interessa, m'acabes de descriure a mi! He començat el dia intentant fer un treball per a la universitat i no he parat de mirar blocs i més blocs... Internet és un problema, una mala adhicció!
Jo faig de tot per no posar-me a estudiar, fins i tot fer la neteja de tot el pis!

Prò sé que val la pena esforçar-s'hi! Tinc una amiga que torna als estudis després de molts anys. Accés a la universitat per a fer alguna carrera. I sé que se'n sortirà!

I tu desconnecta l'internet i torna als llibres! ;)

estrip ha dit...

Doncs mira, encara en treus un bon rendiment. En època d'exàmens el pis deu lluir més que l'or.

i merci per la visita núr, fruit que d'una distracció mentre feies un treball eh!