dimarts, 8 d’abril de 2008

tinc un amic

Un confident em diu:

Tinc un amic que té una dona preciosa i intel•ligent, que té un cotxe molt gran i espaiós, una casa amb jardí i piscina, però diu que no se sent feliç perquè no té la feina que voldria tot i que la que té està molt ben pagada.

També una altre amic que té la millor feina del món, que té un cotxe esportiu amb no se quina potència, que viu en un àtic on divisa tota la ciutat però que no se sent feliç perquè no té la dona que voldria, i això que de tant en tant te visites al àtic.

Un altre amic que té una feina molt motivadora tot i que el sou no tant, que té un esposa encantadora amb la qual té dos fills un de 2 i un de 4 anys, que viu en un piset que els hi ve justet, però que estan molt bé, però, no se sent feliç perquè es voldria canviar el cotxe donat que el que té ja té 15 anys i quan han d’anar tots quatre a alguna festa, casament, bateig o comunió li fa vergonya i no es troba a gust.

Un que està super enamorat de la seva parella, té un cotxe nou de trinca que es veu que és el que gasta menys del mercat, que té una feina collonuda perquè amb els companys s’ho passa pipa, però, no se sent feliç perquè no té una casa pròpia i encara viu amb els pares.

Però ell en canvi, no té cotxe i ha d’anar amb bicicleta o amb transport públic a tot arreu, no té una feina estable i sense cotxe a vegades a hagut de rebutjar feines molt interessants. Diu que encara no ha trobat a la seva parella, que viu de lloguer en un pis de trenta metres quadrats el qual se li emporta el noranta per cent el sou, però afirma que és el paio més feliç del món, i realment si no ho digués, no caldria perquè es veu d’una hora lluny, que ho és. Només diu, que té quatre amics que no acaben de ser feliços i no entén perquè sempre els veu tristots. Però tot i així està content de tenir els amics que té.

15 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

menys és més...

Rita ha dit...

Certament, la felicitat només la portem nosaltes, dintre, no ens la pot donar res ni ningú. I només quan la sentim, la podem donar. Preciós, estrip...
Bona nit! :)

Striper ha dit...

La felicitat no esta amb el que desitjes si no amb allo que tens.

elur ha dit...

Diuen que qui no es conforma és perquè no vol, potser el secret està en saber valorar el que es té, enlloc d'enyorar el que no tenim. Que no és fàcil, però tampoc impossible.

Bon dia!

SHADOW ha dit...

És bonic poder viure feliç amb el que tenim i gaudir-ho cada minut. Som posseïdors d'enormes tresors però a vegades no en som conscients, i jo la primera...
Cuida't, un petó

XeXu ha dit...

Un post genial pel que explica. No per tenir més s'és més feliç, i ja és ben cert que a queixar-nos som els primers, mai no estem contents i volem més. Ens hem de fixar en les petites coses, en aquelles que ens fan somriure i estar a gust. En compartir moments d'aquells que es recorden. Més diners no volen dir més felicitat. Estimar i sentir-se estimat probablement si.

meta-dona ha dit...

El més difícil em sembla que pot ser parlar d'aquest tema sense que soni a tòpic. Una fita a aconseguir no és dolent per viure el dia a dia, i ho diu una persona GENS competitiva, però a mi em fa carregar-me de piles. Això si, faig un exercici tot sovint de pensar en quin punt estic i com es viu de bé quan et sens saludable. De veritat, ho sentia de la meva mare, la meva àvia però ho penso de debò: gaudir de salut ho és quasi tot. Què?, massa típic i tòpic, no?

Nuri ha dit...

Jo soc feliç qualsevol dia que no hagi d'anar a l'Infern a treballar. Fa massa calor i no es agradable.

Anna ha dit...

Jo em sento identificada amb aquest amic tant feliç, jo sempre he estat feliç amb el que tenia, al llarg de la vida a cops he tingut moltes coses i a cop no n'he tingut gaires i sempre m'he sentit feliç. Això és una manera de viure i potser si ha de neixer, ja que amb la gent que mai no és prou feliç per què sempre els hi falta alguna cosa, per molt que els hi expliquis, no són capaços de sentir-se com tu.

M'ha agradat molt aquest post, et felicito estrip.

Una abraçada.

estrip ha dit...

merci, estic molt feliç que hi hagi persones que em deixin comentaris com aquests.

gràcies anna, per la visita.

Eli ha dit...

Sempre dic que sóc feliç valorant les petites coses....

Jo intento fer-ho cada dia!

Disfruta de las pequeñas cosas porque tal vez un día vuelvas la vista atrás y te des cuenta de que eran las grandes cosas" Robert Brauli

estrip ha dit...

és ben veritat, eh!
a vegades però no hi pensem en les petites coses.


merci.

Núr ha dit...

Tan de bo tothom pogués sentir-se satisfet amb allò que té! Tot seria molt més fàcil! Per què creiem que només si tenim el millor serem més feliços? I, de fet, què és el millor? El que la societat considera que és millor (una dona encantadora, un cotxàs, una feina que ens satisfaci i, a sobre, ens paguin bé, una casa de propietat...), potser no ho és per a nosaltres i, a més, actualment la societat no ens facilita pas que puguem accedir a les coses que ella ens diu que ens faran feliços. Una gran paradoxa o... una gran presa de pèl, tot plegat!
Massa ambició, massa competència, massa enveja, és el que hi ha...

menta fresca ha dit...

hola,
jo fa anys que visc de les meves petites coses ja que jo mateixa em procuro felicitat, quina mena?mentre sigui natural tota es ben vinguda...p.e.trovar avui una porta en la que hi surt al darrera un poema del meu estimat miquel, això per mi ja es felicitat.
gràcies.

merike ha dit...

Felicitat per a mi era de tenir una bona salut.