no sé si deu ser la pluja de colors que hi havia avui, no sé si deu ser que dubto massa i no m'entenc ni a mi mateix, però els poemes que he escrit no me'ls he trobat en cap carrer, ni els he robat de cap història, els he escrit i aquí els deixo.
Descalçar-te
Ahir et vaig somiar,
però avui he anat molt més enllà.
he somiat que et somiava,
i em despertava del primer.
Eren records de vaivé,
i amor que es diluïa,
em tancaves dins una reixa
i l’abraçada no em sortia.
La suor que no em deixa,
per la por a perdre’t,
que em desperta i em turmenta.
La meva ombra que ho intenta
vestida de coixí, i de paraules,
i apunt, per descalçar-te..
Per totes
Per totes a qui estimo,
un ram de flors i unes paraules precioses,
per totes a qui odio,
dos rams de flors i una cançó d’amor,
per totes sense excepció,
us dono l’ànima i la meva sort,
escolliu del meu front, si us plau,
un llapis ardent o el meu cor.
haiku de mentida
Una veritat que és de mentida,
ens roba les flors,
i ens vol prendre la vida.
Ahir et vaig somiar,
però avui he anat molt més enllà.
he somiat que et somiava,
i em despertava del primer.
Eren records de vaivé,
i amor que es diluïa,
em tancaves dins una reixa
i l’abraçada no em sortia.
La suor que no em deixa,
per la por a perdre’t,
que em desperta i em turmenta.
La meva ombra que ho intenta
vestida de coixí, i de paraules,
i apunt, per descalçar-te..
Per totes
Per totes a qui estimo,
un ram de flors i unes paraules precioses,
per totes a qui odio,
dos rams de flors i una cançó d’amor,
per totes sense excepció,
us dono l’ànima i la meva sort,
escolliu del meu front, si us plau,
un llapis ardent o el meu cor.
haiku de mentida
Una veritat que és de mentida,
ens roba les flors,
i ens vol prendre la vida.
13 comentaris:
Doncs que vagin venint pluges de colors de tant en tant. Quanta sensibilitat! Preciosos!
Un petó, maco :)
Crec que ningú no sap del cert quanta falta ens fa la pluja! Si m'han agradat els poemes escrits en època de sequera, imagina't quan plogui... Cito dos versos que m'han tocat especialment:
"per totes a qui odio,
dos rams de flors i una cançó d'amor".
Doncs, gràcies per deixar-los aquí i compartir-los amb nosaltres. Ah! I jo ho tinc clar: em quedo amb el llapis ardent. Un petó.
Doncs tu dubta, no t'entenguis i somia sota la pluja de colors, pq el resultat són uns poemes molt bonics.
I generosos...Se m'ha contagiat lo de dubtar, pq porto estona dubtant (escrivint i borrant) amb què em quedo??...l'ànima...el llapis...la cançó...les paraules....mmmm...em quedo amb les flors!
Doncs no deixis d'escriure son precioses.
Crec que no et cal trobar paraules enlloc ni robar-les, te'n surts la mar de bé. M'agrada particularment el segon, l'he trobat boníssim.
Ja em diràs què fas trovant papers perduts quan escrius així?
Ja pot anar ploguent ja.
Si hi ha veritats de mentida, hi ha mentides de veritat?
un petó!
m'encanta! pero una petició: el proper cop q tal un haiku de veritat? :P
Estrip, estan molt be els poemes, pero em sembla que ultimament necessites unes quantes birretes...
Petons alla on vulguis.
Ostres, m'agraden molt! Tens una faceta que no coneixia, jeje! Jo m'apunto al ram de flors, please! Pensa en mi!
Una abraçada
merci a tots!
un ram de flors per les dones,
i per els homes dos.
el segon em sembla molt i molt maco!!!! :))
...ostres... m'has lincat... quina vergonya!! prò gràcies!!!
merci núr.
un ram de flors també per tu, vergonyosa!
Publica un comentari a l'entrada