Ves al contingut principal

brainstorming poètic

no sé si deu ser la pluja de colors que hi havia avui, no sé si deu ser que dubto massa i no m'entenc ni a mi mateix, però els poemes que he escrit no me'ls he trobat en cap carrer, ni els he robat de cap història, els he escrit i aquí els deixo.

Descalçar-te
Ahir et vaig somiar,
però avui he anat molt més enllà.
he somiat que et somiava,
i em despertava del primer.

Eren records de vaivé,
i amor que es diluïa,
em tancaves dins una reixa
i l’abraçada no em sortia.

La suor que no em deixa,
per la por a perdre’t,
que em desperta i em turmenta.

La meva ombra que ho intenta
vestida de coixí, i de paraules,
i apunt, per descalçar-te..


Per totes
Per totes a qui estimo,
un ram de flors i unes paraules precioses,
per totes a qui odio,
dos rams de flors i una cançó d’amor,
per totes sense excepció,
us dono l’ànima i la meva sort,
escolliu del meu front, si us plau,
un llapis ardent o el meu cor.


haiku de mentida
Una veritat que és de mentida,
ens roba les flors,
i ens vol prendre la vida.

Comentaris

Rita ha dit…
Doncs que vagin venint pluges de colors de tant en tant. Quanta sensibilitat! Preciosos!
Un petó, maco :)
fada ha dit…
Crec que ningú no sap del cert quanta falta ens fa la pluja! Si m'han agradat els poemes escrits en època de sequera, imagina't quan plogui... Cito dos versos que m'han tocat especialment:
"per totes a qui odio,
dos rams de flors i una cançó d'amor".
Doncs, gràcies per deixar-los aquí i compartir-los amb nosaltres. Ah! I jo ho tinc clar: em quedo amb el llapis ardent. Un petó.
labruixoleta ha dit…
Doncs tu dubta, no t'entenguis i somia sota la pluja de colors, pq el resultat són uns poemes molt bonics.

I generosos...Se m'ha contagiat lo de dubtar, pq porto estona dubtant (escrivint i borrant) amb què em quedo??...l'ànima...el llapis...la cançó...les paraules....mmmm...em quedo amb les flors!
Striper ha dit…
Doncs no deixis d'escriure son precioses.
XeXu ha dit…
Crec que no et cal trobar paraules enlloc ni robar-les, te'n surts la mar de bé. M'agrada particularment el segon, l'he trobat boníssim.
elur ha dit…
Ja em diràs què fas trovant papers perduts quan escrius així?
Ja pot anar ploguent ja.

Si hi ha veritats de mentida, hi ha mentides de veritat?

un petó!
Déjà vie ha dit…
m'encanta! pero una petició: el proper cop q tal un haiku de veritat? :P
Nuri ha dit…
Estrip, estan molt be els poemes, pero em sembla que ultimament necessites unes quantes birretes...

Petons alla on vulguis.
SHADOW ha dit…
Ostres, m'agraden molt! Tens una faceta que no coneixia, jeje! Jo m'apunto al ram de flors, please! Pensa en mi!
Una abraçada
estrip ha dit…
merci a tots!
un ram de flors per les dones,
i per els homes dos.
Núr ha dit…
el segon em sembla molt i molt maco!!!! :))
Núr ha dit…
...ostres... m'has lincat... quina vergonya!! prò gràcies!!!
estrip ha dit…
merci núr.
un ram de flors també per tu, vergonyosa!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…