dilluns, 14 d’abril del 2008

brainstorming poètic

no sé si deu ser la pluja de colors que hi havia avui, no sé si deu ser que dubto massa i no m'entenc ni a mi mateix, però els poemes que he escrit no me'ls he trobat en cap carrer, ni els he robat de cap història, els he escrit i aquí els deixo.

Descalçar-te
Ahir et vaig somiar,
però avui he anat molt més enllà.
he somiat que et somiava,
i em despertava del primer.

Eren records de vaivé,
i amor que es diluïa,
em tancaves dins una reixa
i l’abraçada no em sortia.

La suor que no em deixa,
per la por a perdre’t,
que em desperta i em turmenta.

La meva ombra que ho intenta
vestida de coixí, i de paraules,
i apunt, per descalçar-te..


Per totes
Per totes a qui estimo,
un ram de flors i unes paraules precioses,
per totes a qui odio,
dos rams de flors i una cançó d’amor,
per totes sense excepció,
us dono l’ànima i la meva sort,
escolliu del meu front, si us plau,
un llapis ardent o el meu cor.


haiku de mentida
Una veritat que és de mentida,
ens roba les flors,
i ens vol prendre la vida.

13 comentaris:

Rita ha dit...

Doncs que vagin venint pluges de colors de tant en tant. Quanta sensibilitat! Preciosos!
Un petó, maco :)

fada ha dit...

Crec que ningú no sap del cert quanta falta ens fa la pluja! Si m'han agradat els poemes escrits en època de sequera, imagina't quan plogui... Cito dos versos que m'han tocat especialment:
"per totes a qui odio,
dos rams de flors i una cançó d'amor".
Doncs, gràcies per deixar-los aquí i compartir-los amb nosaltres. Ah! I jo ho tinc clar: em quedo amb el llapis ardent. Un petó.

labruixoleta ha dit...

Doncs tu dubta, no t'entenguis i somia sota la pluja de colors, pq el resultat són uns poemes molt bonics.

I generosos...Se m'ha contagiat lo de dubtar, pq porto estona dubtant (escrivint i borrant) amb què em quedo??...l'ànima...el llapis...la cançó...les paraules....mmmm...em quedo amb les flors!

Striper ha dit...

Doncs no deixis d'escriure son precioses.

Sergi ha dit...

Crec que no et cal trobar paraules enlloc ni robar-les, te'n surts la mar de bé. M'agrada particularment el segon, l'he trobat boníssim.

neus ha dit...

Ja em diràs què fas trovant papers perduts quan escrius així?
Ja pot anar ploguent ja.

Si hi ha veritats de mentida, hi ha mentides de veritat?

un petó!

Déjà vie ha dit...

m'encanta! pero una petició: el proper cop q tal un haiku de veritat? :P

N ha dit...

Estrip, estan molt be els poemes, pero em sembla que ultimament necessites unes quantes birretes...

Petons alla on vulguis.

SHADOW ha dit...

Ostres, m'agraden molt! Tens una faceta que no coneixia, jeje! Jo m'apunto al ram de flors, please! Pensa en mi!
Una abraçada

estrip ha dit...

merci a tots!
un ram de flors per les dones,
i per els homes dos.

Anònim ha dit...

el segon em sembla molt i molt maco!!!! :))

Anònim ha dit...

...ostres... m'has lincat... quina vergonya!! prò gràcies!!!

estrip ha dit...

merci núr.
un ram de flors també per tu, vergonyosa!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...