Ves al contingut principal

esperant un nou estiu

Dues noies, posseïdes per el so d’unes tenores, salten el mur, cauen a la sorra, i caminen fins a la vora del mar. On ja no hi arriba la llum, només el reflex del mar, es treuen la roba, ben plegada sobre la sorra, caminen fins a la vora de l’aigua, i ballen nues les sardanes, només amb els turmells enfonsats. Amb les mans enlaire, una contra l’altre, xipollegen i puntegen. I uns ulls congelats confonen els curts amb els llargs.

Comentaris

Jordi Casanovas ha dit…
Una història que em fa pensar en una de semblant a la platja de Sant Pere Pescador
Rita ha dit…
Avui he vist sardanes, però no les he ballades, només les he escoltaldes...
Bona nit :)
Striper ha dit…
Quina historia , las sardanes crec que estindrian que potenciar per que tambe son nosaltres el nostre pais.
elur ha dit…
Ha de ser complicat ballar sardanes amb els peus enfonsats...


Bon dia :*)
Nuri ha dit…
Sembla la fantasia eròtica de tot català ...
Tals ha dit…
M'encanta quan escrius i descrius aquestes imatges... semblen la millor fotografia que mai no hem arribat a fer.
Un petó^^
estrip ha dit…
jordi, una història repetida, per això em de tornar a esperar a l'estiu.

rita, també son dies de sardanes, aquests, entre Sants Jordi, Sant Marc i la Mare de Déu de Montserrat!

i tant striper i tant! vinga a ballar!!!!

elur, no dona, els pues enfonsat en l'aigua.

nuri, segur que si i de tota catalana no?

Gràcies tals, sembla sincer això que dius. Un petó per tu també.
Núr ha dit…
les nits d'estiu a la platja són meravelloses... màgiques! m'encanta anar-hi amb el cotxe, posar la música ben forta i deixar les portes obertes... i seure a la sorra i veure com el mar va i ve. :)

la meva àvia em va ensenyar a ballar sardanes, prò no n'he ballat mai en grup...
Anònim ha dit…
zambia ashish profit safely spatially modem received purt recipients blindly transact
masimundus semikonecolori

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…