dimecres, 23 d’abril del 2008

esperant un nou estiu

Dues noies, posseïdes per el so d’unes tenores, salten el mur, cauen a la sorra, i caminen fins a la vora del mar. On ja no hi arriba la llum, només el reflex del mar, es treuen la roba, ben plegada sobre la sorra, caminen fins a la vora de l’aigua, i ballen nues les sardanes, només amb els turmells enfonsats. Amb les mans enlaire, una contra l’altre, xipollegen i puntegen. I uns ulls congelats confonen els curts amb els llargs.

9 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Una història que em fa pensar en una de semblant a la platja de Sant Pere Pescador

Rita ha dit...

Avui he vist sardanes, però no les he ballades, només les he escoltaldes...
Bona nit :)

Striper ha dit...

Quina historia , las sardanes crec que estindrian que potenciar per que tambe son nosaltres el nostre pais.

neus ha dit...

Ha de ser complicat ballar sardanes amb els peus enfonsats...


Bon dia :*)

N ha dit...

Sembla la fantasia eròtica de tot català ...

Tals ha dit...

M'encanta quan escrius i descrius aquestes imatges... semblen la millor fotografia que mai no hem arribat a fer.
Un petó^^

estrip ha dit...

jordi, una història repetida, per això em de tornar a esperar a l'estiu.

rita, també son dies de sardanes, aquests, entre Sants Jordi, Sant Marc i la Mare de Déu de Montserrat!

i tant striper i tant! vinga a ballar!!!!

elur, no dona, els pues enfonsat en l'aigua.

nuri, segur que si i de tota catalana no?

Gràcies tals, sembla sincer això que dius. Un petó per tu també.

Anònim ha dit...

les nits d'estiu a la platja són meravelloses... màgiques! m'encanta anar-hi amb el cotxe, posar la música ben forta i deixar les portes obertes... i seure a la sorra i veure com el mar va i ve. :)

la meva àvia em va ensenyar a ballar sardanes, prò no n'he ballat mai en grup...

Anònim ha dit...

zambia ashish profit safely spatially modem received purt recipients blindly transact
masimundus semikonecolori

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...