dimecres, 23 d’abril de 2008

esperant un nou estiu

Dues noies, posseïdes per el so d’unes tenores, salten el mur, cauen a la sorra, i caminen fins a la vora del mar. On ja no hi arriba la llum, només el reflex del mar, es treuen la roba, ben plegada sobre la sorra, caminen fins a la vora de l’aigua, i ballen nues les sardanes, només amb els turmells enfonsats. Amb les mans enlaire, una contra l’altre, xipollegen i puntegen. I uns ulls congelats confonen els curts amb els llargs.

9 comentaris:

Jordi Casanovas ha dit...

Una història que em fa pensar en una de semblant a la platja de Sant Pere Pescador

Rita ha dit...

Avui he vist sardanes, però no les he ballades, només les he escoltaldes...
Bona nit :)

Striper ha dit...

Quina historia , las sardanes crec que estindrian que potenciar per que tambe son nosaltres el nostre pais.

elur ha dit...

Ha de ser complicat ballar sardanes amb els peus enfonsats...


Bon dia :*)

Nuri ha dit...

Sembla la fantasia eròtica de tot català ...

Tals ha dit...

M'encanta quan escrius i descrius aquestes imatges... semblen la millor fotografia que mai no hem arribat a fer.
Un petó^^

estrip ha dit...

jordi, una història repetida, per això em de tornar a esperar a l'estiu.

rita, també son dies de sardanes, aquests, entre Sants Jordi, Sant Marc i la Mare de Déu de Montserrat!

i tant striper i tant! vinga a ballar!!!!

elur, no dona, els pues enfonsat en l'aigua.

nuri, segur que si i de tota catalana no?

Gràcies tals, sembla sincer això que dius. Un petó per tu també.

Núr ha dit...

les nits d'estiu a la platja són meravelloses... màgiques! m'encanta anar-hi amb el cotxe, posar la música ben forta i deixar les portes obertes... i seure a la sorra i veure com el mar va i ve. :)

la meva àvia em va ensenyar a ballar sardanes, prò no n'he ballat mai en grup...

Anònim ha dit...

zambia ashish profit safely spatially modem received purt recipients blindly transact
masimundus semikonecolori