dimecres, 7 de maig del 2008

dos en un

Es van conèixer en un autobús, ella li va cedir el seu seient i ell va acceptar. Que ell anés coix era només passatger, fruit d’una topada amb la bicicleta i la mala caiguda que li va precedir. Però no va ser això el que li va explicar, li va dir que havia tingut una baralla amb un home per defensar a una senyora gran que volia seure en un banc del parc i aquell maleducat de dos metres d’alçada i més de cent quilos de pes no la deixava, així que s’hi va enfrontar, en va sortir coix però la senyora s’hi va poder seure.

A ella se li van entendrir els ulls, la cara i el cor. I ell veient-ne el resultat va continuar mentint, va mentir sobre la seva feina, va mentir sobre el lloc on vivia i va mentir sobre les seves habilitats de combat.

Quan el bus va parar i ella va haver de baixar, ell va tornar a mentir per seguir-la una estona més. Va aconseguir acompanyar-la fins a casa entre mentida i mentida. Pel camí ell es va enamorar, i en arribar al portal de casa d’ella, fruit d’aquest amor va estar a punt de confessar totes les mentides, però no ho va fer. Va tenir por que els ulls d’ella deixessin de brillar. I allà mateix, li va dir la única veritat, que en aquella petita estona s’havia enamorat. Ella, el va agafar de la mà i el va fer entrar, van pujar les escales fins arribar a una porta vella de fusta. A ell li brillaven més que mai els ulls, només havia de solucionar una cosa, però pensava que ja se’n sortiria, l’amor seria el seu aliat. Va picar dos cops la porta, es van sentir uns passos i la porta es va obrir de la mà d’un home que li passava mig metre per sobre, i darrera la cama d’aquest, un marrec que mig s’amagava va dir: Hola mama, has arribat bé? Si fill, aquest senyor baixava al mateix lloc, m’ha acompanyat i aquest cop no he passat por d’un altre atracament. És un senyor molt valent, per això va coix, va entrem que us ho explicarà ell mateix.

13 comentaris:

Striper ha dit...

Es que per buscar l'amor fem tants de trajectes..

mossèn ha dit...

vaja, quina mala sort !!! ... ajo y agua !!! ... salut

Sergi ha dit...

Ja s'ho té merescut per mentider. És clar que si hagués dit la veritat, el resultat hagués estat el mateix, però amb mentides no es va enlloc.

N ha dit...

Jejeje bona aquesta, s'ha quedat a pa i aigua encara que fos per un ratet. Almenys ja sap on viu, sempre pot "passar per alla" a veure si el maromo i el crio no hi son...

neus ha dit...

Ai, amb mentides només es perd el temps, com a mínim tindrà el consol (de mentida) de que als ulls d'ella és un heroi (de mentida).

fada ha dit...

Fi, molt fi. Quina ironia que gastes...

estrip ha dit...

diuen que s'agafa abans a un mentider que a un coix, no? Doncs no podia acabar d'altre manera.
La coixera potser se li cura, però i la mentida?

Gatot_X ha dit...

quanta inseguretat, strip... la d'aquest paio, vull dir... haver d'inventar(-se)... no és preferible viure?

petons i llepades coixes!

Anònim ha dit...

i així van tantes relacions. de mentida en mentida fins que les mentides són tantes i tan grosses que ja no es pot tirar enrere.

per què aquest afany de voler ser el que no s'és? potser a ella li hagués agradat tal i com era...

labruixoleta ha dit...

Quin parell... ell per mentider. Però ella tb... no sé pas...si un noi em diu que s'ha enamorat de mi, i jo estimo un altre home amb qui tinc un fill, no li donc la mà al noi i el faig pujar a casa pq els conegui, sense avisar-lo abans.

No sé, potser m'he perdut algo. Vols dir que ella ja nota que és un mentider? Dec estar espessa. No em facis cas.

estrip ha dit...

si gatot si, inseguretat, deu ser...

daina, el gatot ho ha dit, perquè? la inseguretat!

bruixoleta, jo crec que si, que ella la vist d'una hora lluny! i per això li segueix el joc. O potser no! potser coincideix que també és una mentidera.

Rita ha dit...

Una bona història i un home buit: S'ha de reinventar per semblar alguna cosa...

Teresa Bosch ha dit...

Una bona història amb un bon final. Gràcies per la visita!

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...