Cues interminables de llums vermells sota la pluja en fila índia. Fa mal temps però venen igualment, tot i que més lents.El mar recupera el que és seu sense pagar un sol cèntim.
I mentre,
les persianes es queixen a ritmes inconnexos en la negra i humida nit.
11 comentaris:
Bonic com bonica la pluja, i no tant els embussos de llums vermelles.
som animals de costums, diuen.
vaja un el mar per deixar que li prenguin el que es seu!em quedo una estoneta en el post escoltant el cruixir de les teves persianes, a les fosques, espero no et façi res.
Un post preciós.
... I espera't, ara que arriba l'estiu, les cues es triplicaran! Paciència i persianes.
Tens una sensibilitat molt especial. Bonic...
Els pescadors són més savis que els turistes de cap de setmana i quan plou deixen llums i barques a terra. Ells sí que saben com arribar a ser-ne de cruel el mar. I quan no hi ha temporal és tan bonic de veure punts de llum escampats pel negre mar que es barreja amb la negra nit...
A mi m'hauria agradat viatjar dins un dels puntets vermells cap a un mar llunyà...
...un post bonic, però que em fa tenir sensacions barrejades. Les persianes es queixen amb la visita de la pluja. Jo espero no ser una molèstia quan visito mars que no són el meu...
Darrera les persianes hi ha les vistes mai vistes, les que no fotografiem, les que ens quedem només per a nosaltres...Com el regalim de la pluja als vidres de les finestres...
Bon diumenge!
i els llums se'n van i el llevant també,però tots tornaran!
merci.
aix... m'ha semblat una imatge una mica trista... de sempre fer el mateix, encara que plogui, encara que nevi, tots, com a rucs, anem al mateix lloc de sempre...
trista? no no, jo no ho crec.
Publica un comentari a l'entrada