un plat més

En una feina d’estiu a la costa, treballant més de deu hores al dia i sense un dia de festa a la setmana, quan li aflorava un sentiment, o li naixia una estrofa d’algun vers, es tancava al lavabo i en una llibreta de prendre comandes per les taules ho anotava. I entre una taula i l’altre, entre unes postres i un segon plat, un dia s’hi va esmunyir una comanda a cuina, i la cuinera, tossuda i orgullosa de ser bona cuinera no va gosar dir que d’aquell plat no n’hi havia, així que va arrencar el full de la taula número set, s’hi atansà i es posà a recitar el vers. A partir d’aleshores, es va haver de posar un plat més per escollir en el menú del dia.

interrompre

Sento al carrer la frase apocalíptica del dia:

Com que hi ha crisi ara han deixat anar un virus que provocarà una epidèmia que matarà a moltes persones i així no ser tants i repartir millor els diners pels que quedaran.

Però m’agrada més llegir llibres tècnics on a cada capítol s’acostuma a introduir amb una frase com ara:

No m’interrompin quan estic interrompent! (Winston S. Churchill)

visualització

La visualització és una tècnica molt utilitzada per aconseguir resoldre amb èxit moltes situacions, ja siguin esportives o de la vida de cada dia. Llegeixo que la visualització està propera a la auto-hipnosis un estat modificat de la consciència. A més això ja és feia servir en antigues civilitzacions i és molt antic. No és la meva intenció descriure una cosa la qual desconec, però m’ha passat pel cap que posar un ciri en un monestir i pensar un desig perquè es compleixi és com visualitzar que aquell desig es complirà i per tant el començament del camí cap a l’èxit. Uns creuran en la força divina i d’altres en la força de la ment humana.

anticipació

M’agrada el concepte d’anticipació. Dit també “sen no sen” o iniciativa contra iniciativa. Un exemple clar seria en un esport de combat, quan un comença l’atac l’altra ho detecta o ho intueix i s’anticipa amb un contraatac gairebé simultani, mes ràpid i més efectiu que anul•la el primer atac. Però podem portar això a la vida real, en una tertúlia o un debat, al mercat per agafar la millor peça de fruita, en una seducció, a la feina, o conduint sobretot conduint, etc.

com el primer dia

Aquesta és només una humil dedicatòria a aquells qui regalaran la seva primera rosa. Aquells que per primer cop aniran amb una mica de vergonya a compra-la i amb la il·lusió d'un primer dia. Però també a tots aquells que regalaran la seva cinquantena o seixantena rosa però es sentiran igual que el primer.

><

d'on venim

He llegit que l’animal més fidel a la seva parella és el ganso, i es diu que quan queden vidus moren de tristor. Tal com li va passar al meu avi, tot i que de ganso no en tenia res. I també una curiosa anècdota d’un llop mascle que va robar la pell de la seva parella que s’estava dissecant en un corral. I el cas dels ratpenats vampirs que son els més solidaris i quan el company no troba menjar comparteix la seva sang. Podria haver llegit coses sobre els més infidels, els que més es camuflen, o els més solitaris. Però abans m’he adonat que les persones cada una de nosaltres som com l’animal que més i em pregunto totes les persones venim dels micos?

mocador

Per anar a dormir amb l'olor d'un mocador...

MOCADOR D'OLOR

Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.

Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!

Joan Salvat-Papasseit - Poema de la Rosa als llavis

tenim un racó dalt del món

Que petit es veu el món des d’aquí dalt, i que gran és veu dins aquesta llibreta de notes que he trobat en aquest racó de pensar. Quines històries més boniques que llegeixo, sobre la vida de la noia que s’hi refugiava i on feia volar la seva imaginació. Tinc el món al peus i tinc el món a les mans i alhora m’assec en aquesta branca que és la que m’apropa a tots dos. Baixaré i tenint en compte el món de tothom, el meu món i tots els lligams que hi ha entre nosaltres, viuré amb plenitud el món on he nascut. Deixaré aquest refugi lliure per a la propera xiqueta que decideixi o necessiti refugiar-se durant un temps. El temps que en un moment o altre tots hem necessitat.

(jocs literaris de tens un racó dalt del món)

entre consciències

Va sentir una punxada al braç dret, només va tenir temps de dir –m’has fet mal! i es va desmaiar. Primer creia que tot el que va viure mentre estava inconscient era producte de la imaginació, tota una vida en poc més de deu segons. Ara però creu que allò era la realitat i el somni o la inconsciència la viu ara. Si no fos perquè el somni li està agradant voldria tornar a la realitat desmaiant-se un altre cop.

pluja enverinada

Va haver de quedar-se a port, la turmenta li va impedir tornar del seu viatge. Per passar aquell vespre va anar fins la cantina es va demanar el seu whisky preferit i amb la calma d’un dia plujós va anar fent els seus tastets. Els quadres que hi havia penjats a les parets van robar-li l’atenció. Sobretot aquell cos nu de perfil, ajagut damunt del sofà. Només tres colors però milers d’estímuls visuals. Mirava, respirava, i feia el glop de whisky. I tornava a mirar i a respirar, com hipnotitzat. Borrós, es va trobar allà dins, damunt del sofà grana i de vellut, la seva mà damunt d’aquella cuixa que va començar a acariciar amb més passió que el got, que havia estat sostenint. Una mà que pujava per l’esquena suau com una ploma provocant-li pessigolles en tota l’espinada. Mentre, el dits inquiets de la mà dreta teclejaven el ventre buscant les notes més agudes d’uns sospirs que l’excitaven salvatgement. Ella va apropar la seva boca per llepar-li el lòbul de l'orella i fent cercles amb la punteta li va provocar un espasme. Amb els sentits accelerats, la boca va buscar l’altre boca per mossegar-li el llavi superior, per resseguir-li el coll i seguir avall en el camí, aturant-se sobre cada pit. I com si fos l’últim trago de whisky, tot ell es va esmunyir dins del cos d’ella.

Després d’unes hores es despertà, i pensà en els efectes d’aquell whisky. Mig adormit encara, es cordà els pantalons i es posà la camiseta. De sobte va sentir una veu que el cridava. Aquest cop el sobresalt el tingué al cor, és mirà el lloc on estava, és mirà el sofà grana i de vellut, i, amb resignació, una llàgrima dels seus ulls va caure, pensant que ara potser, tot i que el Sol havia sortit, no calia tornar a casa, potser millor un altre port.

processó de frases

.Només és immensament ric aquell que sap limitar els seus desitjos. (Voltaire)

.La moda és una forma de lletjor tant gran que l’han de canviar cada sis mesos (George Bernard Shaw)

.La brevetat és l’ànima del ingeni. (William Shakespeare)

.La bellesa per ser agradable ha de ser ignorada (Sant Francesc de Sales)

vint minuts al dia

Descobrir que els ximpanzés intercanvien sexe a canvi d’aliments no és cap novetat, tothom sap quin és l’ofici més vell del món. Que el tripartit hagi de sortir al pas dient que ratifiquen el pacte de govern, deu voler dir, com en el futbol, que si perden un partit més faran fora l’entrenador, que en aquest cas en son tres. I mentre, a Girona es multarà a les persones que no treguin a passejar el seus gossos com a mínim vint minuts al dia. I haurà cua de gossos a la comissaria?

Però el pitjor és aquesta frase: “Com un cap de setmana de càmping”, del president d’un país on hi ha hagut un terratrèmol i on de moment ja s’han comptat 260 víctimes mortals, parlant de les persones que ho han perdut tot i se’ls ha allotjat en tendes de campanya. És que potser no el treuen a passejar vint minuts al dia a aquest home?

moments

Van entrar a sopar i eren els primers, van marxar i eren els últims.

I es van parar a l’aparador de la sabateria, es van imaginar quines sabates es regalarien, i van caminar una estona junts.

Es van despertar, no hi havia temps, però el van tenir.

cavalleries

En els llibres de cavalleries, els cavallers i les donzelles sempre s’enamoren a primera vista, fins i tot, quan encara no s’han ni conegut. I cal tenir en compte que no tenen blocs, xat ni telèfon. Potser ve d’aquí la por que tenien alguns per declarar al seu amor. Avui dia però, també existeixen aquestes pors. I hi ha persones que amaguen el seu amor fins el final dels seus dies, i segurament hi ha tants perquès com llibres de cavalleries.

“La Plaerdemavida es desesperava com per excés de delicadesa, en Tirant no gosava declarar el seu amor.
–Capità General –li deia–, com sou nafrat de la virtut de paciència! No sap la vostra senyoria que així com altres es penedeixen d’haver pecat, i alguns arriben a sants per condigna penitència, vos us penedireu algun dia d’haver estat massa virtuós? En les batalles sou un lleó, i ara temeu un senyora sola? Sereu capaç de partir ca a la guerra sense haver-li dit el sentiment que us inspira?...”

bombons

A la bossa de la botiga de bombons on he comprat uns croissants de xocolata coberts de sucre llustre, algú s’hi ha deixat aquests dolços versos.

Tinc les mans a les mides de tu
tinc els ulls amb la llum de tu
i et duc en el meu somriure.

Tinc la pell amb la olor de tu
tinc el cor amb el batec de tu
i et duc en el meu caminar.

Avui no em pots fer els petons
compres els dolços més bons
i et duc en el meu parlar.

l'abadessa

Fa molt de temps un comte va fer construir un monestir per a la seva filla, el va fer perquè volia que la seva filla s’encaminés cap a assumptes celestials i de poders territorials. Ella però era encara jove per aquesta tasca i va haver d’esperar-se un temps. A prop hi van construir un molí fariner per proveir de farina i fer pa, per a tot el monestir. El moliner que hi treballava i que hi estava de lloguer ho pagava en sacs de farina. El moliner tenia un fill de la mateixa edat que la futura abadessa però degut a la diferent condició, no es van arribar a trobar mai fins que la noia va ser abadessa i va voler visitar el molí, per saber qui és que feia aquell pa tant bo que des de ben petita sempre havia menjat. Els dos joves es enamorar només de mirar-se, però els objectius de l’abadessa que eren ampliar els dominis del monestir, feina encomanada pel seu pare, feia que no es pogués estar per altre cosa que no fos aquesta, tot i que, quan es posava al llit cada nit, pensava en ell.

El sentiment era tant fort que per no pensar en ell, va ordenar que en aquell monestir no hi entrés mai més, cap tros de pa. El moliner es va quedar sense feina i va haver de marxar, el seu fill però, es va quedar i va trobar feina de cuiner dins del monestir. Des d’aquell moment, els plats del monestir van canviar del tot i l’abadessa en va estar encantada. Un dia va voler saber qui era aquell cuiner que feia aquells plats tant deliciosos, i quan va descobrir qui era, el va despatxar i va prohibir per sempre fer menjars dins del monestir.

Després de molt temps, de lluites pel poder de les terres que dominava, l’abadessa va haver de marxar d’allà i es va instal•lar d’estranquis en el petit molí fariner. Els nous amos del monestir, va decidir aprofitar el molí i van decidir tornar-lo a fer servir per fer la farina. Allà li van trobar a ella, i li van encomanar fer aquesta tasca, però per aquesta feina es necessitava un persona molt forta que pogués arreglar les moles de pedra quan es fessin malbé, així que van contractar a un noi de la província per ajudar-la. Aquest noi era el fill de l’antic moliner. Quan es van trobar, es van fondre en una tendre abraçada, i van passar la resta de la seva vida fent farina i pa plegats.

els set nadons

set direccions, set estacions, set vides
set mirades, set pensaments, set il·lusions

(foto: bbc news)