He llegit que l’animal més fidel a la seva parella és el ganso, i es diu que quan queden vidus moren de tristor. Tal com li va passar al meu avi, tot i que de ganso no en tenia res. I també una curiosa anècdota d’un llop mascle que va robar la pell de la seva parella que s’estava dissecant en un corral. I el cas dels ratpenats vampirs que son els més solidaris i quan el company no troba menjar comparteix la seva sang. Podria haver llegit coses sobre els més infidels, els que més es camuflen, o els més solitaris. Però abans m’he adonat que les persones cada una de nosaltres som com l’animal que més i em pregunto totes les persones venim dels micos?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
15 comentaris:
No. No està pas demostrada la Teoria de l'evolució, sinó ja fa anys que seria la Llei de l'evolució.
Qui ho sap d'on venim... potser d'enlloc.
Nano no se tant es de on venim l'important es on anem i on arrivarem.
sovint som molts animals diferents, salvatges, tendres,
Ostres, Elur, no hi havia pensat mai en això de "La Teoria de..." i la "Llei de..." Moltes gràcies per haver-ho dit :-)
Després hi haurà gent que pensarà que tantes hores de blog no serveixen per res jeje... si jo aprenc un munt per aquí! :-)
Ah, doncs jo vinc del ganso :-)
Em sembla que uns quants venim del burro, perquè sempre ensopeguem en la mateixa pedra.Per què serà?
Els gens són els gens. Nosaltres els tenim tots, tots els que s'han anat acumulant. Podem ser com sigui, però els gens que se'ns expressen ja és una altra cosa. Tot i que el ganso és d'una branca evolutiva molt diferent a la nostra, jo me'n declaro fan, i em sembla que porto els seus gens.
els humans sí que en venim, el que no està clar és que tots els humans siguin persones.
Gran pregunta! segurament no venim dels micos, venim de tot arreu i de molts d'altres animals barrejats, pot ser?
animals de tota mena, persones de totes les maneres, animals que són com persones i persones que són com animals jaja. D'on venim? Jo dels meus pares :) Però a on aniré??
m'ha fet molta gràcia el comentari dels burros!!! i tant que ensopeguem!
i dins de cada animal hi ha mil i una manera de fer, i si no mira els gats, ...tan semblants i tan diferents els uns dels altres.
un dia, quan era molt petita vaig anar al zoo, i en veure els micos vaig pensar que m'havien dit que les persones primer erem micos, i se'm va fer molt estrany imaginar que de bebè jo era una moneta en braços de ma mare, però així em vaig visualitzar...Són d'aquells records que se't queden, no sé per què, i m'hi has fet pensar. De totes formes, no tinc molt clar d'on venim, però si m'hagués d'imaginar amb quin animal m'identifico ara mateix, una barreja de gansa+lloba+ratpenat podria ser encertada, tot i que el resultat...
elur, enlloc és un bon lloc, segur.
striper, tens raó, fins i tot podem deixar de banda on arribarem.
USD,camaleonics també!
assumpta, m'ho podia imaginar.
Judith, bona observació, i tant!
Xexu, sembla que de gansos no estaran pas en perill d'extinció, doncs.
Jordi c., l'has clavada!
Cesc, això és el que sembla.
khalina, dels pares cap als fills potser.
rits, de felins també en som una estona tots!
bruixoleta, una harmònica barreja.
Jejeje sóc bastant previsible :-)))
Vaja... potser sí que a cadascun de nosaltres li correspon un animal diferent. Suposo que els orientals tenen alguna teoria al respecte. Intueixo que m'acosto més al gat que a qualsevol altre animal.
(M'agrada el comentari d'en Jordi Casanovas: efectivament homo sapiens sapiens no sempre vol dir persona!)
Salut i Bon Sant Jordi,
S.
Feliç diada de Sant Jordi 2009
Publica un comentari a l'entrada