Per anar a dormir amb l'olor d'un mocador...
MOCADOR D'OLOR
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.
Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!
Joan Salvat-Papasseit - Poema de la Rosa als llavis
8 comentaris:
doncs me'n vaig a dormir amb l'olor que el suavisant ha deixat en la meva coixinera, que no té més.
M'has fet recordar una cosa de fa moooooolts anys, molts!!
Quan el meu marit i jo varem començar a sortir (aviat farà vint-i-set anys... ostres!! em faig molt gran!! jeje) doncs feia servir un after-shave d'aquests que feia una olor molt bona, molt suau i a mi m'encantava, és clar... i un dia em vaig adonar que un foulard meu havia agafat aquella olor... i el tenia guardat en un calaix i, de tant en tant, anava i l'olorava jejeje què ximpleta!! :-))
Ha de ser maquíssim que et diguin aquestes coses...i encara més a cau d'orella.
Quin escrit més tendre :)
Oi, Papasseit...que dolç, quins records...
Olor Olor!!! Potser a primavera.
no l'havia llegit mai!
preciós
m'agrada tan quan una olor que m'agrada s'impregna a la roba....
És un poema preciós.
Publica un comentari a l'entrada