dilluns, 20 d’abril del 2009

mocador

Per anar a dormir amb l'olor d'un mocador...

MOCADOR D'OLOR
Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.

Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!

Joan Salvat-Papasseit - Poema de la Rosa als llavis

8 comentaris:

khalina ha dit...

doncs me'n vaig a dormir amb l'olor que el suavisant ha deixat en la meva coixinera, que no té més.

Assumpta ha dit...

M'has fet recordar una cosa de fa moooooolts anys, molts!!
Quan el meu marit i jo varem començar a sortir (aviat farà vint-i-set anys... ostres!! em faig molt gran!! jeje) doncs feia servir un after-shave d'aquests que feia una olor molt bona, molt suau i a mi m'encantava, és clar... i un dia em vaig adonar que un foulard meu havia agafat aquella olor... i el tenia guardat en un calaix i, de tant en tant, anava i l'olorava jejeje què ximpleta!! :-))

Judith ha dit...

Ha de ser maquíssim que et diguin aquestes coses...i encara més a cau d'orella.

Anònim ha dit...

Quin escrit més tendre :)

zel ha dit...

Oi, Papasseit...que dolç, quins records...

Striper ha dit...

Olor Olor!!! Potser a primavera.

rits ha dit...

no l'havia llegit mai!
preciós
m'agrada tan quan una olor que m'agrada s'impregna a la roba....

kweilan ha dit...

És un poema preciós.

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...