Ves al contingut principal

mocador

Per anar a dormir amb l'olor d'un mocador...

MOCADOR D'OLOR
Mocador d'olor
que la teva sina
acostava al cor:
com que et sap l'enyor
i et sap la pell fina
tremola d'amor.

Mocador d'olor
fragant tarongina,
com li bat el cor!

Joan Salvat-Papasseit - Poema de la Rosa als llavis

Comentaris

khalina ha dit…
doncs me'n vaig a dormir amb l'olor que el suavisant ha deixat en la meva coixinera, que no té més.
Assumpta ha dit…
M'has fet recordar una cosa de fa moooooolts anys, molts!!
Quan el meu marit i jo varem començar a sortir (aviat farà vint-i-set anys... ostres!! em faig molt gran!! jeje) doncs feia servir un after-shave d'aquests que feia una olor molt bona, molt suau i a mi m'encantava, és clar... i un dia em vaig adonar que un foulard meu havia agafat aquella olor... i el tenia guardat en un calaix i, de tant en tant, anava i l'olorava jejeje què ximpleta!! :-))
Judith ha dit…
Ha de ser maquíssim que et diguin aquestes coses...i encara més a cau d'orella.
Anònim ha dit…
Quin escrit més tendre :)
zel ha dit…
Oi, Papasseit...que dolç, quins records...
Striper ha dit…
Olor Olor!!! Potser a primavera.
rits ha dit…
no l'havia llegit mai!
preciós
m'agrada tan quan una olor que m'agrada s'impregna a la roba....
kweilan ha dit…
És un poema preciós.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...