Ves al contingut principal

entre consciències

Va sentir una punxada al braç dret, només va tenir temps de dir –m’has fet mal! i es va desmaiar. Primer creia que tot el que va viure mentre estava inconscient era producte de la imaginació, tota una vida en poc més de deu segons. Ara però creu que allò era la realitat i el somni o la inconsciència la viu ara. Si no fos perquè el somni li està agradant voldria tornar a la realitat desmaiant-se un altre cop.

Comentaris

Assumpta ha dit…
Ai, pobre! L'han ben transtornat!!
De totes formes, si diu que el somni li està agradant, és que li agrada el que viu... ja va bé :-)

I qui el va punxar? Algú que volia canviar-li consciència per inconsciència? I per què?

No sé, però em fa mitja por tot això...
Jesús M. Tibau ha dit…
realitat i somni es congonen sovint
elur ha dit…
El cas és que està allà on vol estar, i no és pas poca cosa! diria que ho és tot.
Cesc ha dit…
Però llavors quan despertes dels somnis tens com una sensació estranya oi? però ja fa bé ja de no despertar mentre dura :)
XeXu ha dit…
Però i si amb el desmai apareix en una altra realitat? Això no ho podrà saber, tret que ho provi, però realment val la pena arriscar-se a caure en la realitat quan el somni és prou plaent?
iaiapunkarra ha dit…
Això de fer-te anàlisis de sang és realment cardat si no hi estàs gaire acostumat (i què coi, si hi estàs també, si no t'agraden gaire les agulles)...
khalina ha dit…
Segueixes barrejant-nos somnis i realitat deixant-nos amb la intriga :)
kweilan ha dit…
De nou no se sap ben bé què és lo real i lo irreal...Ja ho deia un mestre, la vida és somni.
Sadurní Vergés ha dit…
Sort en tenim, a vegades, dels somnis. És com viure una realitat paralel·la, sovint més agradable que la pròpia realitat.

Salutacions,
S.
Judith ha dit…
Si és un bon somni si que tens ganes de continuar en ell, ara bé quan es tracta d'un malson ja no tan.Molt bonica la història per això.
Striper ha dit…
Jo dic somni la realitat no l'haguesis tornat a desitjar.
estrip ha dit…
Assumpta, ostres potser si que li volien canviar consciència per inconsciència.

Jesús, sovint son difícils de diferenciar.

elur, no poca cosa no, com dius el tot!

Cesc, tornar-se a desmaiar doncs.

Xexu, i podria ser una cadena de desmais...

iaiapunkarra, agulles de la consciència.

khalina, es barregen sols, no ho podem evitar.

kweilan, "la vida és sueño i los suños sueños son", deia el poeta no?

Sadurní, i sovint no, jo trio la realitat.

Judith, és un bon somni en un bon son. Merci.

Striper, la realitat la desitjo. I el somni també.
Jordi Casanovas ha dit…
que no es posi davant d'un mirall doncs...
labruixoleta ha dit…
si vol tornar allà és pq li agradava, si on és ara tb li agrada, doncs afortunat de viure entre somnis, consciències i inconsciències i que s'hi trobi a gust en totes. Bona nit, que tinguis bons somnis, conscient o inconscientmet :-)
rits ha dit…
que no deixi mai de somiar! xò si s'ha de desmaiar, que sigui damunt d'alguna cosa ben toveta!
estrip ha dit…
Jordi C, ostres potser ni s'hi reflexa!

Bruixoleta, inconscientment conscients! O potser conscientment inconscients!

rits, bon consell, gràcies
zel ha dit…
Coi, quins posts enllaçats tan suggerents...jo també somio...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…