divendres, 17 d’abril del 2009

tenim un racó dalt del món

Que petit es veu el món des d’aquí dalt, i que gran és veu dins aquesta llibreta de notes que he trobat en aquest racó de pensar. Quines històries més boniques que llegeixo, sobre la vida de la noia que s’hi refugiava i on feia volar la seva imaginació. Tinc el món al peus i tinc el món a les mans i alhora m’assec en aquesta branca que és la que m’apropa a tots dos. Baixaré i tenint en compte el món de tothom, el meu món i tots els lligams que hi ha entre nosaltres, viuré amb plenitud el món on he nascut. Deixaré aquest refugi lliure per a la propera xiqueta que decideixi o necessiti refugiar-se durant un temps. El temps que en un moment o altre tots hem necessitat.

(jocs literaris de tens un racó dalt del món)

11 comentaris:

Striper ha dit...

Senzill , bonic i amb la teva signatura.

Jesús M. Tibau ha dit...

moltes gràcie sper la participació

khalina ha dit...

m'ha agradat molt

labruixoleta ha dit...

què bé trobar refugis on es pot deixar volar la imaginació i alhora sentim que tenim el món a les mans. Tots necessitem aquests moments, i tant. Molt bonic :-))

kweilan ha dit...

Un relat preciós. M'ha agradat molt.

Judith ha dit...

Jo també vull pujar en aquest arbre...Una història molt bonica.

Assumpta ha dit...

És preciós per mil coses... per la manera com l'has escrit, pel que explica, pel títol que li has posat -que sembla una dedicatòria i un bonic detall- i perquè m'ha fet ganes de pujaar jo també a aquest refugi :-)

Deric ha dit...

aquestes llibretes són les millors

Anònim ha dit...

Escrit i relatat amb una delicadesa que saps que et delata.

estrip ha dit...

striper, gràcies.
Jesus, un plaer interessant.
khalina, ho celebro.
bruixoleta, i si tenim unes bones mans millor que millor.
kweilan,gràcies.
Judith, segur que també tens el teu racó.
Assumpta, i escriuríem molts post en el refugi eh?
Deric, vides trobades.
Cesc, tot ens delata, merci.

assumpta ha dit...

Exquisit !!!
M'ha agradat com relates. Molttt!
;)

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...