Ves al contingut principal

tenim un racó dalt del món

Que petit es veu el món des d’aquí dalt, i que gran és veu dins aquesta llibreta de notes que he trobat en aquest racó de pensar. Quines històries més boniques que llegeixo, sobre la vida de la noia que s’hi refugiava i on feia volar la seva imaginació. Tinc el món al peus i tinc el món a les mans i alhora m’assec en aquesta branca que és la que m’apropa a tots dos. Baixaré i tenint en compte el món de tothom, el meu món i tots els lligams que hi ha entre nosaltres, viuré amb plenitud el món on he nascut. Deixaré aquest refugi lliure per a la propera xiqueta que decideixi o necessiti refugiar-se durant un temps. El temps que en un moment o altre tots hem necessitat.

(jocs literaris de tens un racó dalt del món)

Comentaris

Striper ha dit…
Senzill , bonic i amb la teva signatura.
Jesús M. Tibau ha dit…
moltes gràcie sper la participació
khalina ha dit…
m'ha agradat molt
labruixoleta ha dit…
què bé trobar refugis on es pot deixar volar la imaginació i alhora sentim que tenim el món a les mans. Tots necessitem aquests moments, i tant. Molt bonic :-))
kweilan ha dit…
Un relat preciós. M'ha agradat molt.
Judith ha dit…
Jo també vull pujar en aquest arbre...Una història molt bonica.
Assumpta ha dit…
És preciós per mil coses... per la manera com l'has escrit, pel que explica, pel títol que li has posat -que sembla una dedicatòria i un bonic detall- i perquè m'ha fet ganes de pujaar jo també a aquest refugi :-)
Deric ha dit…
aquestes llibretes són les millors
Cesc ha dit…
Escrit i relatat amb una delicadesa que saps que et delata.
estrip ha dit…
striper, gràcies.
Jesus, un plaer interessant.
khalina, ho celebro.
bruixoleta, i si tenim unes bones mans millor que millor.
kweilan,gràcies.
Judith, segur que també tens el teu racó.
Assumpta, i escriuríem molts post en el refugi eh?
Deric, vides trobades.
Cesc, tot ens delata, merci.
- assumpta - ha dit…
Exquisit !!!
M'ha agradat com relates. Molttt!
;)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…