dissabte, 25 d’abril de 2009

anticipació

M’agrada el concepte d’anticipació. Dit també “sen no sen” o iniciativa contra iniciativa. Un exemple clar seria en un esport de combat, quan un comença l’atac l’altra ho detecta o ho intueix i s’anticipa amb un contraatac gairebé simultani, mes ràpid i més efectiu que anul•la el primer atac. Però podem portar això a la vida real, en una tertúlia o un debat, al mercat per agafar la millor peça de fruita, en una seducció, a la feina, o conduint sobretot conduint, etc.

12 comentaris:

Assumpta ha dit...

A mi m'agrada fer-ho en una discussió jeje. Intuir què és el que l'altre et dirà i preparar una mica el terreny per fer-lo anar per on tu vols per acabar deixant anar la frase guanyadora :-))
Bé, de fet seria com un combat.

No estic parlant de relacions de parella, que consti!! :-)) En absolut!!

El meu cap anava per una altre banda...

XeXu ha dit...

A mi m'agrada anar sempre un pas per endavant i sorprendre l'altre per desarmar-lo, però no sempre és possible, és clar. A més, de vegades et trobes amb grans competidors, i llavors és una lluita de poders!

Cesc ha dit...

No hi havia caigut en aquesta reflexió però ben certa xiquet...

Jordi Casanovas ha dit...

Quin stress haver d'estar sempre competint...

Striper ha dit...

Potser si que es cert.. crec que si bona reflexio.

robadestiu ha dit...

suposo que en aquests casos cal tenir un bon coneixement dels altres, o una bona intuició, i també capacitat per reaccionar amb rapidesa. En un combat, o conduit, és realment útil. Potser en aquest escrit t'has centrat més en la competició, però l'anticipació és un concepte tan ampli... Per exemple en la seducció, anticipar pot ser molt emocionant, tot i que deixar-se sorprendre, tb.

Judith ha dit...

Bona reflexió però depén de les situacions, massa competició pel meu estil.

Deric ha dit...

a l'hora de conduir és necessari

zel ha dit...

Jo, en moltes coses de cada dia, solo anar un pas enrere...

rits ha dit...

anticipar-se als problemes. detectar-los que poden arribar. se suposa que així podem trobar millor la solució i més ràpid, no?

khalina ha dit...

els nens petits volen anticipar-se i ser els primers a la fila. Clar que el premi és donar la ma a la senyo. D'adolescents acostumen a anar tard.
Els avis (dels grandets grandets, i tampoc tots) fan una regressió i també s'anticipen. Arriben una hora abans al metge,i es queixen que es fan esperar, i per això agafen el metro a l'hora que hi ha més gent. DEsprés et demanen per colar-se a la porta del super. I quan van de viatge amb l?imserso cues per ser els primers al selfservice o a l'autocar jaja... Acabarem així també?

kweilan ha dit...

A mi m'agrada lo de l'anticipació a l'hora de viatjar...sense programar-ho en excès però sí pensar en els llocs que es poden visitar, els costums, les excursions...