Ves al contingut principal

anticipació

M’agrada el concepte d’anticipació. Dit també “sen no sen” o iniciativa contra iniciativa. Un exemple clar seria en un esport de combat, quan un comença l’atac l’altra ho detecta o ho intueix i s’anticipa amb un contraatac gairebé simultani, mes ràpid i més efectiu que anul•la el primer atac. Però podem portar això a la vida real, en una tertúlia o un debat, al mercat per agafar la millor peça de fruita, en una seducció, a la feina, o conduint sobretot conduint, etc.

Comentaris

Assumpta ha dit…
A mi m'agrada fer-ho en una discussió jeje. Intuir què és el que l'altre et dirà i preparar una mica el terreny per fer-lo anar per on tu vols per acabar deixant anar la frase guanyadora :-))
Bé, de fet seria com un combat.

No estic parlant de relacions de parella, que consti!! :-)) En absolut!!

El meu cap anava per una altre banda...
XeXu ha dit…
A mi m'agrada anar sempre un pas per endavant i sorprendre l'altre per desarmar-lo, però no sempre és possible, és clar. A més, de vegades et trobes amb grans competidors, i llavors és una lluita de poders!
Anònim ha dit…
No hi havia caigut en aquesta reflexió però ben certa xiquet...
Jordi Casanovas ha dit…
Quin stress haver d'estar sempre competint...
Striper ha dit…
Potser si que es cert.. crec que si bona reflexio.
robadestiu ha dit…
suposo que en aquests casos cal tenir un bon coneixement dels altres, o una bona intuició, i també capacitat per reaccionar amb rapidesa. En un combat, o conduit, és realment útil. Potser en aquest escrit t'has centrat més en la competició, però l'anticipació és un concepte tan ampli... Per exemple en la seducció, anticipar pot ser molt emocionant, tot i que deixar-se sorprendre, tb.
Judith ha dit…
Bona reflexió però depén de les situacions, massa competició pel meu estil.
Deric ha dit…
a l'hora de conduir és necessari
zel ha dit…
Jo, en moltes coses de cada dia, solo anar un pas enrere...
rits ha dit…
anticipar-se als problemes. detectar-los que poden arribar. se suposa que així podem trobar millor la solució i més ràpid, no?
khalina ha dit…
els nens petits volen anticipar-se i ser els primers a la fila. Clar que el premi és donar la ma a la senyo. D'adolescents acostumen a anar tard.
Els avis (dels grandets grandets, i tampoc tots) fan una regressió i també s'anticipen. Arriben una hora abans al metge,i es queixen que es fan esperar, i per això agafen el metro a l'hora que hi ha més gent. DEsprés et demanen per colar-se a la porta del super. I quan van de viatge amb l?imserso cues per ser els primers al selfservice o a l'autocar jaja... Acabarem així també?
kweilan ha dit…
A mi m'agrada lo de l'anticipació a l'hora de viatjar...sense programar-ho en excès però sí pensar en els llocs que es poden visitar, els costums, les excursions...

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...