Ves al contingut principal

bombons

A la bossa de la botiga de bombons on he comprat uns croissants de xocolata coberts de sucre llustre, algú s’hi ha deixat aquests dolços versos.

Tinc les mans a les mides de tu
tinc els ulls amb la llum de tu
i et duc en el meu somriure.

Tinc la pell amb la olor de tu
tinc el cor amb el batec de tu
i et duc en el meu caminar.

Avui no em pots fer els petons
compres els dolços més bons
i et duc en el meu parlar.

Comentaris

elur ha dit…
Avui no hem pots fer els petons
compres el dolços més bons
i et duc en el meu paladar.

:P espero que no et faci res Estrip.
estrip ha dit…
no em fa res, benvinguda variació.

"en el meu parlar" vull dir això. de dins cap a fora, com la parla. I de fet "en el meu paladar", que ho havia pensat però ho vaig descartar, n'és molt bonica la sonoritat. Però el que volia dir no era més de fora cap endins, com els sabors, sinó al inrevés.

A aconseguit fer-me explicar!

Apa!
elur ha dit…
:))) perquè has volgut, eh?!

m'agrada el que m'has explicat :)
Striper ha dit…
Ah al final estic sota el efecte del cafe i no ho acabo de pillar i el dialeg via comentari amb la elur m'acabat de descentrar.
Assumpta ha dit…
Perdò, jo no sóc cap experta, que jo en faig de faltes però com veig que en parleu... no és "avui no EM pots fer els petons"?

"Tu" no EM pots fer els petons...

No és pas "avui no HEM de fer-nos petons"

Tot i que suposo que m'equivoco jo perquè si ja ho heu revisat :-)
Assumpta ha dit…
En quant al poema... m'encanta aquest costum teu "d'amagar" escrits tan macos sota troballes casuals :-)
Assumpta ha dit…
Desprès de llegir-ho sis o set vegades més m’adono de que parlàveu d’una altre cosa :-) (parlar/paladar)... i ara encara em quedo amb més dubtes. Si he ficat la pota demano disculpes ben sinceres :-))
estrip ha dit…
Assumpta, entre els petons que no ens podem fer, s'ha escapat una 'h'. Tu tens tota la raó.
I és que la passió a vegades té això, que poses verbs d'obligació on no els hi hauries de posar!

Merci!
Assumpta ha dit…
Gràcies a tu i un petó amb un somriure ben sincer :-)

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…