dimarts, 7 d’abril de 2009

bombons

A la bossa de la botiga de bombons on he comprat uns croissants de xocolata coberts de sucre llustre, algú s’hi ha deixat aquests dolços versos.

Tinc les mans a les mides de tu
tinc els ulls amb la llum de tu
i et duc en el meu somriure.

Tinc la pell amb la olor de tu
tinc el cor amb el batec de tu
i et duc en el meu caminar.

Avui no em pots fer els petons
compres els dolços més bons
i et duc en el meu parlar.

9 comentaris:

elur ha dit...

Avui no hem pots fer els petons
compres el dolços més bons
i et duc en el meu paladar.

:P espero que no et faci res Estrip.

estrip ha dit...

no em fa res, benvinguda variació.

"en el meu parlar" vull dir això. de dins cap a fora, com la parla. I de fet "en el meu paladar", que ho havia pensat però ho vaig descartar, n'és molt bonica la sonoritat. Però el que volia dir no era més de fora cap endins, com els sabors, sinó al inrevés.

A aconseguit fer-me explicar!

Apa!

elur ha dit...

:))) perquè has volgut, eh?!

m'agrada el que m'has explicat :)

Striper ha dit...

Ah al final estic sota el efecte del cafe i no ho acabo de pillar i el dialeg via comentari amb la elur m'acabat de descentrar.

Assumpta ha dit...

Perdò, jo no sóc cap experta, que jo en faig de faltes però com veig que en parleu... no és "avui no EM pots fer els petons"?

"Tu" no EM pots fer els petons...

No és pas "avui no HEM de fer-nos petons"

Tot i que suposo que m'equivoco jo perquè si ja ho heu revisat :-)

Assumpta ha dit...

En quant al poema... m'encanta aquest costum teu "d'amagar" escrits tan macos sota troballes casuals :-)

Assumpta ha dit...

Desprès de llegir-ho sis o set vegades més m’adono de que parlàveu d’una altre cosa :-) (parlar/paladar)... i ara encara em quedo amb més dubtes. Si he ficat la pota demano disculpes ben sinceres :-))

estrip ha dit...

Assumpta, entre els petons que no ens podem fer, s'ha escapat una 'h'. Tu tens tota la raó.
I és que la passió a vegades té això, que poses verbs d'obligació on no els hi hauries de posar!

Merci!

Assumpta ha dit...

Gràcies a tu i un petó amb un somriure ben sincer :-)