Ves al contingut principal

processó de frases

.Només és immensament ric aquell que sap limitar els seus desitjos. (Voltaire)

.La moda és una forma de lletjor tant gran que l’han de canviar cada sis mesos (George Bernard Shaw)

.La brevetat és l’ànima del ingeni. (William Shakespeare)

.La bellesa per ser agradable ha de ser ignorada (Sant Francesc de Sales)

Comentaris

Anònim ha dit…
feia temps que no llegia una frase tan ben trobada com la segona
Striper ha dit…
La de la moda molt bona!!!
myself ha dit…
A mi també és la que m'agrada més, la de la moda. I quanta raó.
XeXu ha dit…
Caram, no puc ser original, venia dir que la segona era molt encertada, però se m'ha avançat tothom amb el mateix comentari.
Anònim ha dit…
Sort que de tant en tant les cites ens fan tocar de peus a terra oi.
estrip ha dit…
La segona és breu i per tant ingeniosa com ens diu la tercera.
I la quarta veig que la ignoreu, que potser és bella?

Gràcies a tots, per passar-vos a llegir. Bona santa setmnana!
Rita ha dit…
La segona està molt bé, però gairebé que em quedo amb la quarta... :-)
Assumpta ha dit…
Doncs com jo no en tinc massa d'ingeni m'enrotllo com una persiana a cada comentari :-)

1.- A la primera: Frase genial: Jo sempre penso... si em toqués una travessa, i pogués pagar tal o qual cosa... només que fossin 3.000 Eurets, que bé m'anirien ara... bé, ja posats, si fossin 6.000 també podria... i, ostres, per una vegada que tinc sort, potser 10.000. Clar que amb 10.000 no en tindria pas per...
I res, que no sé limitar els meus desitjos :-( així que mai seré immensament rica (no sé per què m'agafa el riure quan escric coses tan tristes)

2.- A la segona Això m'ha fet pensar en aquesta moda de tarats d'anar ensenyant calces i calçotets, portant uns pantalons que sembla que s'hagin fet la caca a sobre, que els hi sobra un pam de llarg tot arrugat i arrastrant... i ja no parlo d'aquells principis "pijos" d'ensenyar "la marca" de la roba interior... purament la goma de dalt, no... parlo d'aquells que es pensen que estan macos ensenyant un pam de cul... Molt bé Mr. Shaw, tenia vostè tota la raó.

3.- A la tercera Quan Shakespeare va dir això estava pensant en tu, sens dubte... Sempre et piropejo per la teva habilitat en fer grans escrits en poques paraules.

4.- A la quarta Ignorada per part de la persona bella, per suposat... Una de les coses més lletges que hi ha és algú "objectivament" maco i que s'ho creu... eccccssss

Ja està :-)))
khalina ha dit…
Doncs l'Assumpta ho ha dit tot jaja.

La tercera frase te la pots aplicar directament a tu, Estrip.

La primera és ben certa, tot és proporcional.

Les belleses ignorades són més naturals, menys multitudinàries, però tot són gustos. Tot és subjectiu
elur ha dit…
ummm...
1-Quins desitjos? els materials? els espirituals també els té en compte?
2-I què més! si jo porto roba de fa... uf! si en fa!
3-És relativa la brevetat, no? potser quasi tant com l'ingeni?
4-Com puc ignorar una sortida de sol bellíssima? si l'ignoro no sabré que és bella...

5-estic perepunyetes, sí.

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...