Ves al contingut principal

interrompre

Sento al carrer la frase apocalíptica del dia:

Com que hi ha crisi ara han deixat anar un virus que provocarà una epidèmia que matarà a moltes persones i així no ser tants i repartir millor els diners pels que quedaran.

Però m’agrada més llegir llibres tècnics on a cada capítol s’acostuma a introduir amb una frase com ara:

No m’interrompin quan estic interrompent! (Winston S. Churchill)

Comentaris

XeXu ha dit…
No fotis que has sentit això en boca d'algú! Quina tela! Que hagin deixat anar un virus passa, però que reparteixin millor la riquesa no s'ho creu ningú!
Jordi Casanovas ha dit…
què bèstia que és la penya...
Assumpta ha dit…
La gent, a més de bèstia, com diu en Jordi, és una mica retorçada, eh?

Això deia en Churchill? :-))
Striper ha dit…
Aquest pensament jo també l'he tingut es que nen el capitalnes molt pervers.
elur ha dit…
bé, el meu avi sempre ha tingut la teoria de que les guerres ja hi són per això, per fer neteja... Hi ha gent per tot!!
Però que la natura ens les tornarà una rera l'altra segur!
Diari de Barcelona ha dit…
Hola,
T'escric des del Diari de Barcelona perquè ens interessaria fer-te una entrevista sobre el teu blog. Ens ha agradat molt. Per posar-te en contacte amb nosaltres el més aviat possible escriu-nos a nllabina arroba diaridebarcelona.cat.

Gràcies i fins aviat!!
Anònim ha dit…
Millor frase per aquest tipus de comentaris impossible :)
Judith ha dit…
A mi també m´agrada més l''ultim comentari.
Joana ha dit…
Jo penso en les guerres biològiques . Sempre hi ha algun descerebrat!:)
Me'n vaig al cinema!
Carme ha dit…
Doncs avui Té la Mà maria ho deia tot seriòs. Jo em quedo a mb la frase de Churchill. I és que a mi m'agraden les cites, no puc evitar-ho.
robadestiu ha dit…
ostres, veig que la confiança en les persones, o en determinades persones, tb està en crisi, i greu.
rits ha dit…
hi ha gent tan impresentable pel món.....
no l'havia sentit mai aquesta frase de Churchill.
khalina ha dit…
vaja una entrevista del diari!

Un amic d'una amiga deia alguna cosa semblant. Deia que era per acabar amb uns quants aturats! I per augmentar els beneficis de les farmaceutiques.

Jo no crec que sigui provocat, però mentre la gent pensa en el virus no pensa en la crisi. I que ens enterem del que volen
estrip ha dit…
Xexu, hi ha qui creu que això encara és poca cosa. Comencen a sortir les teories apocalíptiques.

Jordi C, diu la meva mare que les bèsties diuen bestieses.

Assumpta, això deia en Churchill. Veurem de l'Obama quines frases es recordaran.

striper, molt pervers molt!

elur, si conec gent que ho diu això de la neteja.

Cesc, ui, les que sortiran a partir d'ara.

Judith, si més no és més divertit!

Joana, a veure'n alguna de bacteris potser?

Carme, ostres quina teoria, l'he vista.

bruixoleta, la crisi és pitjor que un virus de la grip.

rits, es que tenim molta inventiva!

khalina, més teories. A més les farmacèutiques no estan en crisi, potser és del pocs sectors que no ho estan. Això si, tanta informació i ens diuen sempre el que volen? segur?

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...