Ves al contingut principal

un plat més

En una feina d’estiu a la costa, treballant més de deu hores al dia i sense un dia de festa a la setmana, quan li aflorava un sentiment, o li naixia una estrofa d’algun vers, es tancava al lavabo i en una llibreta de prendre comandes per les taules ho anotava. I entre una taula i l’altre, entre unes postres i un segon plat, un dia s’hi va esmunyir una comanda a cuina, i la cuinera, tossuda i orgullosa de ser bona cuinera no va gosar dir que d’aquell plat no n’hi havia, així que va arrencar el full de la taula número set, s’hi atansà i es posà a recitar el vers. A partir d’aleshores, es va haver de posar un plat més per escollir en el menú del dia.

Comentaris

Striper ha dit…
A vegades la tosuderia pot mes que la rao.
Assumpta ha dit…
Què bonic!! Sigui qui sigui aquest (o aquesta) poeta anònim mereix tenir sort... L'imagino escrivint depressa al lavabo aquelles paraules inspirades...

Per cert... allò sí que era un bloc!! (el de les comandes)
(Tot sigui dit sense ànim de tornar a encetar la polèmica blog/bloc... però, en cas de que s'enceti, jo voto perquè un "bloc" és on el cambrer o cambrera escrivia els seus poemes i un "blog" és aquesta cosa que a tots ens porta de cap i on escrivim teclejant).

Segon per cert: On és aquest Restaurant? Vull anar a que em llegeixin un poema :-)
Jordi Casanovas ha dit…
ara no sé per què, però no veig el cuiner d'allà on vaig a dinar recitant poesia
Cesc ha dit…
Bona forma de ficar-lo, el plat és clar...
iaiapunkarra ha dit…
I per què serveixen els fulls de comanda dels menús si no és per apuntar-hi el telèfon, eh?

Amb lo maco que és conèixer's de client-cambrer... o no?
XeXu ha dit…
Un restaurant amb el servei excel·lent, segur que els clients en surten ben contents.
Judith ha dit…
És maco que et recitin un vers o que et toquin música de violins entre mossegada i mossegada.
fada ha dit…
Està molt bé, però com a acompanyament, eh? Que la poesia omple l'ànima, però no l'estómac ;))
khalina ha dit…
la inspiració pot arribar en qualsevol moment.
Està bé dinar sentint un poema o escoltant una canço agradable. Molt romàntic no?
rits ha dit…
simplement, m'ha encantat!
Carme ha dit…
Je, je, molt bo! M'ha agradat!
elur ha dit…
Espero que fos un vers sense gens de tristesa i amargor, que sinó en sortiria un plat difícil de pair!

Molt bo!
instints ha dit…
doncs no és mala idea lo de recitar un bon vers o un bon poema mentre pots assabrir un bon menú, no? no estem acostumats a aquestes coses!! on és el restaurant? jo hi vaig...
robadestiu ha dit…
mmmm.... un plat molt especial, segur que el deuria escollir molta gent!
Jo Mateixa ha dit…
Friso per saber on i qui es capaç de fer un plat en vers...be, qui ja se que ets tu, però a on he d'anar per veure't??

:-)

petonets guapissim!!!!
kweilan ha dit…
Molt bonic. M'ha agradat molt!!
Jesús M. Tibau ha dit…
un microconte preciós
USD ha dit…
jo vull anar a aquest restaurant
Rita ha dit…
Deliciós! Quin do que tens... :-)
estrip ha dit…
Gràcies, per les vostres visites i comentaris. Potser un dia compartirem un menú semblant tots plegats.
sargantana ha dit…
per sugerencia d'en jesus, he pasat, i ostres...

creus que quedara alguna taula lliure encara??

un relat molt bonic...
ens veiem....
sargantana ;-)
estrip ha dit…
gràcies sargantana, sempre hi ha una taula lliure!
novesflofs ha dit…
No coneixia el tgeu blog. Un bon post. M'ha agradat.
estrip ha dit…
novesflors, gràcies i benvingut!

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…