dimecres, 29 d’abril de 2009

un plat més

En una feina d’estiu a la costa, treballant més de deu hores al dia i sense un dia de festa a la setmana, quan li aflorava un sentiment, o li naixia una estrofa d’algun vers, es tancava al lavabo i en una llibreta de prendre comandes per les taules ho anotava. I entre una taula i l’altre, entre unes postres i un segon plat, un dia s’hi va esmunyir una comanda a cuina, i la cuinera, tossuda i orgullosa de ser bona cuinera no va gosar dir que d’aquell plat no n’hi havia, així que va arrencar el full de la taula número set, s’hi atansà i es posà a recitar el vers. A partir d’aleshores, es va haver de posar un plat més per escollir en el menú del dia.

24 comentaris:

Striper ha dit...

A vegades la tosuderia pot mes que la rao.

Assumpta ha dit...

Què bonic!! Sigui qui sigui aquest (o aquesta) poeta anònim mereix tenir sort... L'imagino escrivint depressa al lavabo aquelles paraules inspirades...

Per cert... allò sí que era un bloc!! (el de les comandes)
(Tot sigui dit sense ànim de tornar a encetar la polèmica blog/bloc... però, en cas de que s'enceti, jo voto perquè un "bloc" és on el cambrer o cambrera escrivia els seus poemes i un "blog" és aquesta cosa que a tots ens porta de cap i on escrivim teclejant).

Segon per cert: On és aquest Restaurant? Vull anar a que em llegeixin un poema :-)

Jordi Casanovas ha dit...

ara no sé per què, però no veig el cuiner d'allà on vaig a dinar recitant poesia

Cesc ha dit...

Bona forma de ficar-lo, el plat és clar...

iaiapunkarra ha dit...

I per què serveixen els fulls de comanda dels menús si no és per apuntar-hi el telèfon, eh?

Amb lo maco que és conèixer's de client-cambrer... o no?

XeXu ha dit...

Un restaurant amb el servei excel·lent, segur que els clients en surten ben contents.

Judith ha dit...

És maco que et recitin un vers o que et toquin música de violins entre mossegada i mossegada.

fada ha dit...

Està molt bé, però com a acompanyament, eh? Que la poesia omple l'ànima, però no l'estómac ;))

khalina ha dit...

la inspiració pot arribar en qualsevol moment.
Està bé dinar sentint un poema o escoltant una canço agradable. Molt romàntic no?

rits ha dit...

simplement, m'ha encantat!

Carme ha dit...

Je, je, molt bo! M'ha agradat!

elur ha dit...

Espero que fos un vers sense gens de tristesa i amargor, que sinó en sortiria un plat difícil de pair!

Molt bo!

instints ha dit...

doncs no és mala idea lo de recitar un bon vers o un bon poema mentre pots assabrir un bon menú, no? no estem acostumats a aquestes coses!! on és el restaurant? jo hi vaig...

robadestiu ha dit...

mmmm.... un plat molt especial, segur que el deuria escollir molta gent!

Jo Mateixa ha dit...

Friso per saber on i qui es capaç de fer un plat en vers...be, qui ja se que ets tu, però a on he d'anar per veure't??

:-)

petonets guapissim!!!!

kweilan ha dit...

Molt bonic. M'ha agradat molt!!

Jesús M. Tibau ha dit...

un microconte preciós

USD ha dit...

jo vull anar a aquest restaurant

Rita ha dit...

Deliciós! Quin do que tens... :-)

estrip ha dit...

Gràcies, per les vostres visites i comentaris. Potser un dia compartirem un menú semblant tots plegats.

sargantana ha dit...

per sugerencia d'en jesus, he pasat, i ostres...

creus que quedara alguna taula lliure encara??

un relat molt bonic...
ens veiem....
sargantana ;-)

estrip ha dit...

gràcies sargantana, sempre hi ha una taula lliure!

novesflofs ha dit...

No coneixia el tgeu blog. Un bon post. M'ha agradat.

estrip ha dit...

novesflors, gràcies i benvingut!