En una feina d’estiu a la costa, treballant més de deu hores al dia i sense un dia de festa a la setmana, quan li aflorava un sentiment, o li naixia una estrofa d’algun vers, es tancava al lavabo i en una llibreta de prendre comandes per les taules ho anotava. I entre una taula i l’altre, entre unes postres i un segon plat, un dia s’hi va esmunyir una comanda a cuina, i la cuinera, tossuda i orgullosa de ser bona cuinera no va gosar dir que d’aquell plat no n’hi havia, així que va arrencar el full de la taula número set, s’hi atansà i es posà a recitar el vers. A partir d’aleshores, es va haver de posar un plat més per escollir en el menú del dia.dimecres, 29 d’abril del 2009
un plat més
En una feina d’estiu a la costa, treballant més de deu hores al dia i sense un dia de festa a la setmana, quan li aflorava un sentiment, o li naixia una estrofa d’algun vers, es tancava al lavabo i en una llibreta de prendre comandes per les taules ho anotava. I entre una taula i l’altre, entre unes postres i un segon plat, un dia s’hi va esmunyir una comanda a cuina, i la cuinera, tossuda i orgullosa de ser bona cuinera no va gosar dir que d’aquell plat no n’hi havia, així que va arrencar el full de la taula número set, s’hi atansà i es posà a recitar el vers. A partir d’aleshores, es va haver de posar un plat més per escollir en el menú del dia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. << ¿S'hi pot posar algú? &...
24 comentaris:
A vegades la tosuderia pot mes que la rao.
Què bonic!! Sigui qui sigui aquest (o aquesta) poeta anònim mereix tenir sort... L'imagino escrivint depressa al lavabo aquelles paraules inspirades...
Per cert... allò sí que era un bloc!! (el de les comandes)
(Tot sigui dit sense ànim de tornar a encetar la polèmica blog/bloc... però, en cas de que s'enceti, jo voto perquè un "bloc" és on el cambrer o cambrera escrivia els seus poemes i un "blog" és aquesta cosa que a tots ens porta de cap i on escrivim teclejant).
Segon per cert: On és aquest Restaurant? Vull anar a que em llegeixin un poema :-)
ara no sé per què, però no veig el cuiner d'allà on vaig a dinar recitant poesia
Bona forma de ficar-lo, el plat és clar...
I per què serveixen els fulls de comanda dels menús si no és per apuntar-hi el telèfon, eh?
Amb lo maco que és conèixer's de client-cambrer... o no?
Un restaurant amb el servei excel·lent, segur que els clients en surten ben contents.
És maco que et recitin un vers o que et toquin música de violins entre mossegada i mossegada.
Està molt bé, però com a acompanyament, eh? Que la poesia omple l'ànima, però no l'estómac ;))
la inspiració pot arribar en qualsevol moment.
Està bé dinar sentint un poema o escoltant una canço agradable. Molt romàntic no?
simplement, m'ha encantat!
Je, je, molt bo! M'ha agradat!
Espero que fos un vers sense gens de tristesa i amargor, que sinó en sortiria un plat difícil de pair!
Molt bo!
doncs no és mala idea lo de recitar un bon vers o un bon poema mentre pots assabrir un bon menú, no? no estem acostumats a aquestes coses!! on és el restaurant? jo hi vaig...
mmmm.... un plat molt especial, segur que el deuria escollir molta gent!
Friso per saber on i qui es capaç de fer un plat en vers...be, qui ja se que ets tu, però a on he d'anar per veure't??
:-)
petonets guapissim!!!!
Molt bonic. M'ha agradat molt!!
un microconte preciós
jo vull anar a aquest restaurant
Deliciós! Quin do que tens... :-)
Gràcies, per les vostres visites i comentaris. Potser un dia compartirem un menú semblant tots plegats.
per sugerencia d'en jesus, he pasat, i ostres...
creus que quedara alguna taula lliure encara??
un relat molt bonic...
ens veiem....
sargantana ;-)
gràcies sargantana, sempre hi ha una taula lliure!
No coneixia el tgeu blog. Un bon post. M'ha agradat.
novesflors, gràcies i benvingut!
Publica un comentari a l'entrada