Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…
En una feina d’estiu a la costa, treballant més de deu hores al dia i sense un dia de festa a la setmana, quan li aflorava un sentiment, o li naixia una estrofa d’algun vers, es tancava al lavabo i en una llibreta de prendre comandes per les taules ho anotava. I entre una taula i l’altre, entre unes postres i un segon plat, un dia s’hi va esmunyir una comanda a cuina, i la cuinera, tossuda i orgullosa de ser bona cuinera no va gosar dir que d’aquell plat no n’hi havia, així que va arrencar el full de la taula número set, s’hi atansà i es posà a recitar el vers. A partir d’aleshores, es va haver de posar un plat més per escollir en el menú del dia.
Comentaris
Per cert... allò sí que era un bloc!! (el de les comandes)
(Tot sigui dit sense ànim de tornar a encetar la polèmica blog/bloc... però, en cas de que s'enceti, jo voto perquè un "bloc" és on el cambrer o cambrera escrivia els seus poemes i un "blog" és aquesta cosa que a tots ens porta de cap i on escrivim teclejant).
Segon per cert: On és aquest Restaurant? Vull anar a que em llegeixin un poema :-)
Amb lo maco que és conèixer's de client-cambrer... o no?
Està bé dinar sentint un poema o escoltant una canço agradable. Molt romàntic no?
Molt bo!
:-)
petonets guapissim!!!!
creus que quedara alguna taula lliure encara??
un relat molt bonic...
ens veiem....
sargantana ;-)