dimecres, 8 d’abril de 2009

moments

Van entrar a sopar i eren els primers, van marxar i eren els últims.

I es van parar a l’aparador de la sabateria, es van imaginar quines sabates es regalarien, i van caminar una estona junts.

Es van despertar, no hi havia temps, però el van tenir.

14 comentaris:

Efrem ha dit...

Van ser feliços?

Assumpta ha dit...

Estàs en un moment creatiu impressionant. Entro a mirar els comentaris de l’anterior i em trobo escrit nou... i sempre preciós. Ja saps que admiro la teva capacitat de crear bellesa en poques paraules. Crec que el mariner segueix molt enamorat... :-)

labruixoleta ha dit...

eps, rondava pels blocs i ja anava a marxar, i de sobte, he vist que has escrit un post. Pensava que no tenia temps per comentar, però està clar que el temps, si el vols, el trobes. Aquests que descrius semblen tres moments molt bons. I ja posats que he trobat un moment per comentar, dir-te tb que sempre hi ha temps per dir els sentiments que algú ens inspira, només cal trobar el moment, i si és tan dolç com els versos dels bombons, segur que qui els rep els du al cor.
I ara sí que és moment d'anar a dormir. Bona nit!

Striper ha dit...

I van menjar perdius?

elur ha dit...

La relativitat va tan bé a vegades!

molt bonic :)

khalina ha dit...

que el temps no sigui un impediment. Per què vol manar sempre?

Gatot ha dit...

estic d'acord amb la bruixoleta: que no manquin les paraules!
tot i que jo prefereixo buscar el temps i el moment més que no pas esperar trobar-lo...

petons i llepades amb temps i paraules!

Eulàlia Mesalles ha dit...

Fantàstics moments.

M'agrada allò que no dius. El que suggereixes. De vegades jo també intento escriure així (però no sé si me'n surto)

kweilan ha dit...

Un text breu però molt suggerent.

estrip ha dit...

Efrem, la felicitat son moments!

Assumpta, gràcies. El mariner navega amb bon vent!

bruixoleta, gràcies pel teu moment!

striper, i bombons!
elur, quan trobem el moment!
khalina, perquè el deixem?
Gatot, gràcies pel teu moment també.

Eulàlia, gràcies a tu també pel elogis.

kweilan, breu com els moments de felicitat! Merci.

Cesc ha dit...

Estic pensant i dubto sobre què vas ser realment, però de temps en van tenir sembla...

Albanta ha dit...

Quantes coses que no dius s'endevinen amb les teues paraules!!
Preciós... i molt suggerent.

Sempre hi ha temps pel que desitgem.

rits ha dit...

és genial!
estic amb l'Assumpta (i és el segon comentari seguit que faig referència al comentari de l'Assumpta), els teus escrits desprenen tant!!! entro i cada dia surto amb un somriure!!!
em fa feliç llegir-te i pensar que ets ben feliç i passes per un moment molt dolç (o així espero que sigui!)

Assumpta ha dit...

Rits, els he vist tots dos. L'altre era a cal Cesc i m'has fet somriure, ara ja t'envio un petó directament :-)))