Ves al contingut principal

moments

Van entrar a sopar i eren els primers, van marxar i eren els últims.

I es van parar a l’aparador de la sabateria, es van imaginar quines sabates es regalarien, i van caminar una estona junts.

Es van despertar, no hi havia temps, però el van tenir.

Comentaris

Efrem ha dit…
Van ser feliços?
Assumpta ha dit…
Estàs en un moment creatiu impressionant. Entro a mirar els comentaris de l’anterior i em trobo escrit nou... i sempre preciós. Ja saps que admiro la teva capacitat de crear bellesa en poques paraules. Crec que el mariner segueix molt enamorat... :-)
labruixoleta ha dit…
eps, rondava pels blocs i ja anava a marxar, i de sobte, he vist que has escrit un post. Pensava que no tenia temps per comentar, però està clar que el temps, si el vols, el trobes. Aquests que descrius semblen tres moments molt bons. I ja posats que he trobat un moment per comentar, dir-te tb que sempre hi ha temps per dir els sentiments que algú ens inspira, només cal trobar el moment, i si és tan dolç com els versos dels bombons, segur que qui els rep els du al cor.
I ara sí que és moment d'anar a dormir. Bona nit!
Striper ha dit…
I van menjar perdius?
elur ha dit…
La relativitat va tan bé a vegades!

molt bonic :)
khalina ha dit…
que el temps no sigui un impediment. Per què vol manar sempre?
Gatot ha dit…
estic d'acord amb la bruixoleta: que no manquin les paraules!
tot i que jo prefereixo buscar el temps i el moment més que no pas esperar trobar-lo...

petons i llepades amb temps i paraules!
Eulàlia Mesalles ha dit…
Fantàstics moments.

M'agrada allò que no dius. El que suggereixes. De vegades jo també intento escriure així (però no sé si me'n surto)
kweilan ha dit…
Un text breu però molt suggerent.
estrip ha dit…
Efrem, la felicitat son moments!

Assumpta, gràcies. El mariner navega amb bon vent!

bruixoleta, gràcies pel teu moment!

striper, i bombons!
elur, quan trobem el moment!
khalina, perquè el deixem?
Gatot, gràcies pel teu moment també.

Eulàlia, gràcies a tu també pel elogis.

kweilan, breu com els moments de felicitat! Merci.
Cesc ha dit…
Estic pensant i dubto sobre què vas ser realment, però de temps en van tenir sembla...
Albanta ha dit…
Quantes coses que no dius s'endevinen amb les teues paraules!!
Preciós... i molt suggerent.

Sempre hi ha temps pel que desitgem.
rits ha dit…
és genial!
estic amb l'Assumpta (i és el segon comentari seguit que faig referència al comentari de l'Assumpta), els teus escrits desprenen tant!!! entro i cada dia surto amb un somriure!!!
em fa feliç llegir-te i pensar que ets ben feliç i passes per un moment molt dolç (o així espero que sigui!)
Assumpta ha dit…
Rits, els he vist tots dos. L'altre era a cal Cesc i m'has fet somriure, ara ja t'envio un petó directament :-)))

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…