diumenge, 12 d’abril de 2009

pluja enverinada

Va haver de quedar-se a port, la turmenta li va impedir tornar del seu viatge. Per passar aquell vespre va anar fins la cantina es va demanar el seu whisky preferit i amb la calma d’un dia plujós va anar fent els seus tastets. Els quadres que hi havia penjats a les parets van robar-li l’atenció. Sobretot aquell cos nu de perfil, ajagut damunt del sofà. Només tres colors però milers d’estímuls visuals. Mirava, respirava, i feia el glop de whisky. I tornava a mirar i a respirar, com hipnotitzat. Borrós, es va trobar allà dins, damunt del sofà grana i de vellut, la seva mà damunt d’aquella cuixa que va començar a acariciar amb més passió que el got, que havia estat sostenint. Una mà que pujava per l’esquena suau com una ploma provocant-li pessigolles en tota l’espinada. Mentre, el dits inquiets de la mà dreta teclejaven el ventre buscant les notes més agudes d’uns sospirs que l’excitaven salvatgement. Ella va apropar la seva boca per llepar-li el lòbul de l'orella i fent cercles amb la punteta li va provocar un espasme. Amb els sentits accelerats, la boca va buscar l’altre boca per mossegar-li el llavi superior, per resseguir-li el coll i seguir avall en el camí, aturant-se sobre cada pit. I com si fos l’últim trago de whisky, tot ell es va esmunyir dins del cos d’ella.

Després d’unes hores es despertà, i pensà en els efectes d’aquell whisky. Mig adormit encara, es cordà els pantalons i es posà la camiseta. De sobte va sentir una veu que el cridava. Aquest cop el sobresalt el tingué al cor, és mirà el lloc on estava, és mirà el sofà grana i de vellut, i, amb resignació, una llàgrima dels seus ulls va caure, pensant que ara potser, tot i que el Sol havia sortit, no calia tornar a casa, potser millor un altre port.

14 comentaris:

Striper ha dit...

I T'has deixat una cosa important aquest post tan interesant la marca del wisqui.

khalina ha dit...

m'encanta com has barrejat somnis i realitat. Molt ben narrat!

Cesc ha dit...

I com costa tornar a casa eh de vegades, millor anar de port en port refugiant-nos.

Deric ha dit...

però els mariners no veue rom?

instints ha dit...

això això, jo pensava que bebien ron...

estrip ha dit...

striper, magic whisky, no et sona?

khalina, la realitat és la part més difícil.

Cesc, pel aventurers és el millor, potser.

Deric, sempre hi ha el mariner que trenca les normes.

instints, i su potser ser cremat no? però no aquest és whiskero!

elur ha dit...

El Sol surt cada dia, que els núvols de tempesta ens el deixin veure ja és una altra cosa...

XeXu ha dit...

Això és com una mena d'espiral, i un cop hi has entrat, és difícil sortir-se'n. Ara vagarà de port en port, sentint-se cada cop més desgraciat.

labruixoleta ha dit...

Un escrit emocionant i una mica nostàlgic alhora. M'agrada navegar passejant per diferents ports, són bons llocs per somiar, per desitjar, per imaginar viatges, aventures, o per disfrutar-los. El mar...i si és de nit, la lluna, les estrelles... deixar-se portar pel vent i les onades... Mira, jo ara mateix marxo a la platja, que avui ha sortit el Sol, a veure a quin port arribo...

kweilan ha dit...

Desitjar o somniar ens porta a llocs que ens agraden més que la realitat o vivim...m'ha agradat com ho has contat.

Judith ha dit...

Una història molt bonica...

estrip ha dit...

elur, no ho dubto pas.

xexu, és el teu pronostic suposo! potser ell no ho vol així!

bruixoleta, a bon port, segur!

kweilan, moltes gràcies. La realitat però també és maca.

Judith, merci, merci, per la floreta i per la visita.

rits ha dit...

i no pot fer casa seva en aquest nou port?
un escrit preciós!

Rita ha dit...

Un escrit molt especial... M'ha agradat molt! :-)