Ves al contingut principal

com el primer dia

Aquesta és només una humil dedicatòria a aquells qui regalaran la seva primera rosa. Aquells que per primer cop aniran amb una mica de vergonya a compra-la i amb la il·lusió d'un primer dia. Però també a tots aquells que regalaran la seva cinquantena o seixantena rosa però es sentiran igual que el primer.

>Rose Bud Jigsaw Puzzle<

Comentaris

robadestiu ha dit…
ohhh... és un escrit preciós! Fa emocioinar. Bon dia de St.Jordi, i si regales una rosa, sigui la primera o la que fa... no sé el número... que visquis un moment igual d'emocionant :-)
Joana ha dit…
És com els petons...El primer fa pessigolle però els altres , també!
Bona Diada!!!!
kweilan ha dit…
Una dedicatòria molt tendra. Bona diada!
Anònim ha dit…
Quins records eh xiquet... bon escrit :)=
XeXu ha dit…
Molt maco, si senyor. Fa tanta il·lusió regalar una rosa a qui estimes, sempre és especial. Jo en solia regalar també fora de la diada, m'encantava fer-ho.
Assumpta ha dit…
També fa moltíssima il·lusió rebre-la :-))

Som afortunats els catalans de poder tenir unes tradicions tan maques com la de Sant Jordi :-)
rits ha dit…
oh!
emociona perquè regalar una flor surt de dins del cor.
Bona diada!!
Jordi Casanovas ha dit…
i un altra dedicatòria als qui van a comprar la rosa i són al·lèrgics al pol·len?
Striper ha dit…
Feliç Sant Jordi.
Judith ha dit…
la veritat és que amb els llibres fa la mateixa il·lusió...quan veus les aventures que pots viure...m'entra una emoció indescriptible.
Anònim ha dit…
També podria ser que el primer dia n'haguessis de regalar 10...
estrip ha dit…
Bona diada a tots,
compte que la rosa és un trencaclosques!
Assumpta ha dit…
Sí... ja sé que és un trencaclosques... però mira:

Oops,the puzzle has failed to start in a reasonable time.
This could happen if your are no longer connected to the internet or your computer has problems displaying Java applets.

Investigate the problem

:-((

Entrades populars d'aquest blog

ressona el piano

Sona el piano, la melodia que més m’agrada. Sona el piano i les notes sonen sobre el teu bes, t’acaricio els cabells, i a dues mans et ressegueixo el contorn amb els meus dits, deixant el polze enrera amb els ulls i amb les pessigolles que neixen dels innocents pàmpols. Baixo pel sostingut pendent del teu clatell i amb angle obert escampo petons i carícies cap a les teves espatlles. Canvio a clau de fa, i passo la meva llengua resseguint-te el coll fins a la nou. Fas un si per mi. Les meves mans ja son al davant, i els meus cabells cauen sobre teu i somrius. Aleshores un nota suau escala un sol dels teus pits que s’excita, i dono voltes i voltes, sobre el la. Mentre l’altra mà fa un altre camí, i es regira per la cintura quasi sense tocar-la, fins que arriba completament estirada, a les natges, i les prem amb la força d’un do sostingut. Remolins de notes per tot el cos, somiem amb totes les melodies, amb els ulls tancats, fora dels nostres cossos. Tot dos a compàs, i a contrapàs, l’in…

la porta

Corria amb la llengua a fora, esbufegant i mirant enrere cada cinc passos per veure si encara em seguia. Em rascava les cames amb alguns esbarzers i algun branquilló em fuetejava la cara. De sobte es va acabar el bosc frondós que m'ajudava a escapolir-me i es va obrir davant meu la immensitat de la vall amb les muntanyes amagant l'horitzó. I al mig del prat, que ja trepitjava, hi havia el que semblava una antiga fortalesa en ruïnes. Vaig pensar que em serviria de refugi abans que el meu perseguidor també sortís del bosc. Vaig anar cap allà, com més a prop més imponent era aquella construcció, em vaig atansar a l'escalinata on cada escaló era mitja cama meva, i amb deu i ajut vaig poder arribar al que semblava l'entrada. Vaig mirar el bosc un altre cop, les branques es movien, ja el tenia a sobre, m'atraparia. Em vaig mirar l'entrada, i a poc a poc, la vaig anar traspassant a la vegada que un calfred també em va remoure el cos. Una última passa, i de sobte, una…

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i raigs de llum que els núvols de pell d’ovella del dia que comença cedeixen. Tombat bocaterrosa sobre el matalàs amb el llençol arreplegat als peus degut a la calor de la matinada, i només amb els pantalons del pijama, mig obro els ulls amb i em vaig despertant a mida que les passes que se senten del carrer s’intensifiquen, mentre l’activitat d’un dia laborable i calorós de Juliol va enfilant, enfilant, enfilant...