dissabte, 31 d’octubre del 2009

doble cop

Es diu, quan enxampen droga i a alguns traficants, que per cada tona de droga que requisen entren varies tones més per ser distribuïdes. Només desitjo que amb els corruptes i la corrupció no es produeixi cap equivalència. Els dolents a la presó, bé millor dir que els qui roben o estafen perjudicant a la resta de ciutadans, a la presó; per allò del què és bo i el què és dolent, tot i que en aquest cas sembla bastant obvi.

A més a més, a casa nostra, que com a qualsevol altre país hi ha corrupció, podem dir allò de cornuts i pagar el beure, o potser millor “cornudos y apaleados”. Cornuts, per la banyes que ens posen els corruptes i “apaleados” per l'acció de la justícia del país veí, que en fa de tot un xou mediàtic per recordar-nos qui és el nostre amo. Un avi pel carrer em deia: com que enviar l'exercit ara no és moral, envien a fer aquests xous a la guàrdia civil, aprofitant que ningú es queixarà donat que tots volem els dolents a la presó. I que consti que per mi, si són culpables, ja els poden a enviar a Sibèria a blanquejar alguna cosa més que diners, però sis us plau, que no facin venir l'autocar de la guàrdia civil.

dijous, 29 d’octubre del 2009

cinc minuts al dia

"La realització d'un mínim de cinc minuts d'entrenament cada dia, passés el que passés, era molt més difícil que entrenar vuit hores quasi tots els dies"
Kenji Tokitsu

dilluns, 26 d’octubre del 2009

n'hi havia més fora que dins

Feia hores que donava voltes pel passadís, entrava a la cuina, picava alguna cosa, obria i tancava la televisió, es refrescava la cara per veure si li venia alguna idea, alguna paraula, alguna lletra. Es tornava a seure davant la pantalla, repassava escrits, pensaments, sentiments. I aleshores, començà a ploure, semblava una bona turmenta, potser això l'ajudaria, va pensar. Es va asseure de nou, va obrir milers de documents, milers de blocs, milers de diaris... i de sobte, va caure un tro, la llum blanca de l'habitació es va apagar i es va encendre com si d'un flaix es tractés. Semblava que no havia estat res, va tornar a aixecar-se per anar a refrescar-se de nou, obrí el llum del bany i aleshores va descobrir, davant del mirall, que les paraules no eren dins, eren fora.

dimecres, 21 d’octubre del 2009

desordenat

A la riba de les rimes d'un vers desordenat
llenço pedres d'esquitllentes perquè rebotin milers de mots.

Els núvols que amenacen de llençar el seu braç a les estrofes,
volen xuclar les paraules per endur-se-les més enllà.

Qui sap si més enllà tot es fondrà en el cel,
qui sap si la turmenta mullarà a aquells
que s'han quedat mirant estels per escriure versos,
versos bells.

dilluns, 19 d’octubre del 2009

no numerades

Qui s'asseurà al davant o qui s'asseurà al costat és una incògnita, en aquesta vida igual que en aquest cine les entrades no són numerades.

No hi ha acomodador i les portes estan obertes, podem canviar de sala si veiem que s'omple massa.

Si t'asseus a la punta, t'hauràs d'aixecar tantes vegades com seients hi hagi a la fila, no t'enfadis.

Talment com diu l'anunci abans de començar: tu no ets el protagonista!

dijous, 15 d’octubre del 2009

aparentment

El vent s’estavella contra les portes, i les fa moure just en un espai minúscul on el pany s’hi encaixa. El Sol escalfa només l’interior del cotxe i el contrast entre dins i fora et descompassa la virtut. El vent xiula i et configura el cos prement-te contra ell la camisa que no has planxat. I sents a la ràdio i a la televisió paraules que com el vent et xiulen amb la intenció de esmunyir-se entre la moral i els judicis de valor. Però el dia no es ni llarg ni curt, ni fred ni calent i sopes com cada vespre, repasses les emocions, tot està en ordre, aparentment.

dimecres, 14 d’octubre del 2009

pa amb xocolata

Hi ha berenars tant deliciosos com senzills:
Pa amb xocolata, pa amb vi i sucre o pa amb oli.

El que més oblidat tinc és sens dubte el pa amb vi i sucre. I quina il·lusió que em feia el pa amb vi i sucre de xiquet, pensar que no em deixaven beure vi a taula, però per berenar si que el podia tastar, em provocava un goig tant gran que quan ara ho recordo se'm fa la boca aigua. El que encara faig de tant en tant és el pa amb xocolata, però potser que torni al pa amb vi i sucre!

No he trobat cap vers pel pa amb vi i sucre, però sí, pel pa amb xocolata que també s'ho mereix:

Un bon tros de xocolata
i un boci petit de pa
són la solució més bona
per berenar.

El pa sempre allarga massa,
la xocolata fa curt,
i així el compte de la vella
mai no surt.

Però si no surt el compte
tant se val, que res no hi ha
com el pa amb xocolata
per berenar.

Miquel Martí i Pol - Bon Profit!

dilluns, 12 d’octubre del 2009

camí d'anada

Ha tingut sort que de tornada, no s'ha trobat les cues que més tard hi han hagut. I com que anava bé de temps, s'ha aturat sobre el pont del riu que el portava a casa. Ha baixat pel pendent de sorra que el duia fins a l'aigua. S'ha agenollat i omplert les mans d'aigua fresca i clara que s'ha tirat damunt la cara, tancant els ulls durant un segon minúscul, però infinit. En tornar-los a obrir ha vist com una ampolleta que baixava del salt de més amunt se li ha aturat al davant. Estava tancada i, hi havia alguna cosa dins, un paper amb un escrit:

A la llera del riu baixava
collint brancons per fer-te un ram
i em banyava en els gorgs,
mentre em miraves.

De la llera del riu marxàvem
tu amb un ram a la mà,
i jo amb pell renovada
desfent el camí d'anada.

dissabte, 10 d’octubre del 2009

distàncies

© Laurent Defrance

Observo a distància
distancies de seguretat
qui m'observa a mi?

premis d'octubre

Com era aquell refrany que diu que si dones una mà, t'acaben agafant pel braç?
Dons això pensava dels mals pensaments, que no els pots deixar campar gaire per la ment, que si els deixes una estona t'acaben ocupant fins i tot dies sencers. Cal doncs eliminar quan abans millor aquests pensaments incorrectes.

Pensar que el premi Nobel de la Pau està molt mal donat, no és un mal pensament no? Potser aquest premi s'hauria de donar de forma popular com ara els premis C@ts. O potser s'hauria de donar un premi C@ts a la Pau per veure si es pot fer ombra al prestigiós (però ja no tant) Nobel.

Segurament tots el premis donats i per donar són criticables, però jo crec que més els que donen un jurat determinat. Un jurat és susceptible de rebre pressions per no dir regals o favors. La resta no ho sé, que algú em digui mals pensaments sobre els premis en els quals no intervé cap jurat i senzillament és la gent qui proposa i vota. Però si són mals pensaments que no s'hi estiguin gaire per la ment que ja se sap, els dones un mà i t'acaben arrencant un braç.

dijous, 8 d’octubre del 2009

resum

Els últims dies de Setembre i inici d'Octubre he escrit 4 històries amb evidencia relació entre elles, al principi es podia pensar que no, que eren independents. De fet, una de les idees era que ho poguessin ser, i no sé si ho he aconseguit. La més independent de totes però, és el final, un final que el vaig escriure abans que la resta i que vaig enviar al bloc 365contes. Així doncs, si l'heu seguida o no, la interpretació del final pot ser completament diferent. I dir només que qui vulgui saber com acaba la història, o no, o qui sigui ja un seguidor habitual dels 365contes, el dia 11 d'Octubre la podrà llegir.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

enrere

L'Albert amb el seu nou càrrec, cada vegada acumulava més feina, al principi podia compaginar bé la vida amb la Rosa i la Lluïsa, però mica en mica, va anar passant això. Degut també a aquesta feina es veia més amb la Marta, que havia estat contractada per una ràdio nacional i es plantejava de nou recuperar a la seva filla Lluïsa. Aquesta nova feina al capdavant de la informació política propiciava els contactes continus amb l'Albert. I durant un temps l'Albert es va trobar desconcertat, penedit o perdut en la seva vida personal però amb èxit a la professional, però un dia, va decidir que ja n'hi havia prou i que volia tornar a ser feliç. Va prometre moltes coses a la Marta perquè ella el tornés a acceptar, però de moment havia de complir-ne una.

dilluns, 5 d’octubre del 2009

277

"L'Amat i l'Amor vingueren a veure l'Amic, que dormia. L'Amat cridà el seu Amic, i l'Amor el despertà. I l'Amic obeí l'Amor, i respongué al seu Amat."

Ramon Llull, 277-Llibre d'Amic i Amat

enfilant

Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...