Va sentir una punxada al braç dret, només va tenir temps de dir –m’has fet mal! i es va desmaiar. Primer creia que tot el que va viure mentre estava inconscient era producte de la imaginació, tota una vida en poc més de deu segons. Ara però creu que allò era la realitat i el somni o la inconsciència la viu ara. Si no fos perquè el somni li està agradant voldria tornar a la realitat desmaiant-se un altre cop.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
enfilant
Darrera el finestrons de fusta de vernís desgastats pel Sol colpidor de les tardes, i que ara al matí, deixen entreveure les clarianes i ra...
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
17 comentaris:
Ai, pobre! L'han ben transtornat!!
De totes formes, si diu que el somni li està agradant, és que li agrada el que viu... ja va bé :-)
I qui el va punxar? Algú que volia canviar-li consciència per inconsciència? I per què?
No sé, però em fa mitja por tot això...
realitat i somni es congonen sovint
El cas és que està allà on vol estar, i no és pas poca cosa! diria que ho és tot.
Però llavors quan despertes dels somnis tens com una sensació estranya oi? però ja fa bé ja de no despertar mentre dura :)
Però i si amb el desmai apareix en una altra realitat? Això no ho podrà saber, tret que ho provi, però realment val la pena arriscar-se a caure en la realitat quan el somni és prou plaent?
Això de fer-te anàlisis de sang és realment cardat si no hi estàs gaire acostumat (i què coi, si hi estàs també, si no t'agraden gaire les agulles)...
Segueixes barrejant-nos somnis i realitat deixant-nos amb la intriga :)
De nou no se sap ben bé què és lo real i lo irreal...Ja ho deia un mestre, la vida és somni.
Sort en tenim, a vegades, dels somnis. És com viure una realitat paralel·la, sovint més agradable que la pròpia realitat.
Salutacions,
S.
Si és un bon somni si que tens ganes de continuar en ell, ara bé quan es tracta d'un malson ja no tan.Molt bonica la història per això.
Jo dic somni la realitat no l'haguesis tornat a desitjar.
Assumpta, ostres potser si que li volien canviar consciència per inconsciència.
Jesús, sovint son difícils de diferenciar.
elur, no poca cosa no, com dius el tot!
Cesc, tornar-se a desmaiar doncs.
Xexu, i podria ser una cadena de desmais...
iaiapunkarra, agulles de la consciència.
khalina, es barregen sols, no ho podem evitar.
kweilan, "la vida és sueño i los suños sueños son", deia el poeta no?
Sadurní, i sovint no, jo trio la realitat.
Judith, és un bon somni en un bon son. Merci.
Striper, la realitat la desitjo. I el somni també.
que no es posi davant d'un mirall doncs...
si vol tornar allà és pq li agradava, si on és ara tb li agrada, doncs afortunat de viure entre somnis, consciències i inconsciències i que s'hi trobi a gust en totes. Bona nit, que tinguis bons somnis, conscient o inconscientmet :-)
que no deixi mai de somiar! xò si s'ha de desmaiar, que sigui damunt d'alguna cosa ben toveta!
Jordi C, ostres potser ni s'hi reflexa!
Bruixoleta, inconscientment conscients! O potser conscientment inconscients!
rits, bon consell, gràcies
Coi, quins posts enllaçats tan suggerents...jo també somio...
Publica un comentari a l'entrada