.Només és immensament ric aquell que sap limitar els seus desitjos. (Voltaire)
.La moda és una forma de lletjor tant gran que l’han de canviar cada sis mesos (George Bernard Shaw)
.La brevetat és l’ànima del ingeni. (William Shakespeare)
.La bellesa per ser agradable ha de ser ignorada (Sant Francesc de Sales)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
-
Sona i ressona el piano : Posant lentament els dits sobre les tecles, i en ordre, sona així: Primer el polze resseguint la línia de la v...
-
Les primeres 23 paraules dels meus llibres de Sant Jordi són: “El telèfon ha sonat. Un to. Dos tons. ¿S'hi pot posar algú? >> ,...
10 comentaris:
feia temps que no llegia una frase tan ben trobada com la segona
La de la moda molt bona!!!
A mi també és la que m'agrada més, la de la moda. I quanta raó.
Caram, no puc ser original, venia dir que la segona era molt encertada, però se m'ha avançat tothom amb el mateix comentari.
Sort que de tant en tant les cites ens fan tocar de peus a terra oi.
La segona és breu i per tant ingeniosa com ens diu la tercera.
I la quarta veig que la ignoreu, que potser és bella?
Gràcies a tots, per passar-vos a llegir. Bona santa setmnana!
La segona està molt bé, però gairebé que em quedo amb la quarta... :-)
Doncs com jo no en tinc massa d'ingeni m'enrotllo com una persiana a cada comentari :-)
1.- A la primera: Frase genial: Jo sempre penso... si em toqués una travessa, i pogués pagar tal o qual cosa... només que fossin 3.000 Eurets, que bé m'anirien ara... bé, ja posats, si fossin 6.000 també podria... i, ostres, per una vegada que tinc sort, potser 10.000. Clar que amb 10.000 no en tindria pas per...
I res, que no sé limitar els meus desitjos :-( així que mai seré immensament rica (no sé per què m'agafa el riure quan escric coses tan tristes)
2.- A la segona Això m'ha fet pensar en aquesta moda de tarats d'anar ensenyant calces i calçotets, portant uns pantalons que sembla que s'hagin fet la caca a sobre, que els hi sobra un pam de llarg tot arrugat i arrastrant... i ja no parlo d'aquells principis "pijos" d'ensenyar "la marca" de la roba interior... purament la goma de dalt, no... parlo d'aquells que es pensen que estan macos ensenyant un pam de cul... Molt bé Mr. Shaw, tenia vostè tota la raó.
3.- A la tercera Quan Shakespeare va dir això estava pensant en tu, sens dubte... Sempre et piropejo per la teva habilitat en fer grans escrits en poques paraules.
4.- A la quarta Ignorada per part de la persona bella, per suposat... Una de les coses més lletges que hi ha és algú "objectivament" maco i que s'ho creu... eccccssss
Ja està :-)))
Doncs l'Assumpta ho ha dit tot jaja.
La tercera frase te la pots aplicar directament a tu, Estrip.
La primera és ben certa, tot és proporcional.
Les belleses ignorades són més naturals, menys multitudinàries, però tot són gustos. Tot és subjectiu
ummm...
1-Quins desitjos? els materials? els espirituals també els té en compte?
2-I què més! si jo porto roba de fa... uf! si en fa!
3-És relativa la brevetat, no? potser quasi tant com l'ingeni?
4-Com puc ignorar una sortida de sol bellíssima? si l'ignoro no sabré que és bella...
5-estic perepunyetes, sí.
Publica un comentari a l'entrada