Que petit es veu el món des d’aquí dalt, i que gran és veu dins aquesta llibreta de notes que he trobat en aquest racó de pensar. Quines històries més boniques que llegeixo, sobre la vida de la noia que s’hi refugiava i on feia volar la seva imaginació. Tinc el món al peus i tinc el món a les mans i alhora m’assec en aquesta branca que és la que m’apropa a tots dos. Baixaré i tenint en compte el món de tothom, el meu món i tots els lligams que hi ha entre nosaltres, viuré amb plenitud el món on he nascut. Deixaré aquest refugi lliure per a la propera xiqueta que decideixi o necessiti refugiar-se durant un temps. El temps que en un moment o altre tots hem necessitat.
(jocs literaris de tens un racó dalt del món)
11 comentaris:
Senzill , bonic i amb la teva signatura.
moltes gràcie sper la participació
m'ha agradat molt
què bé trobar refugis on es pot deixar volar la imaginació i alhora sentim que tenim el món a les mans. Tots necessitem aquests moments, i tant. Molt bonic :-))
Un relat preciós. M'ha agradat molt.
Jo també vull pujar en aquest arbre...Una història molt bonica.
És preciós per mil coses... per la manera com l'has escrit, pel que explica, pel títol que li has posat -que sembla una dedicatòria i un bonic detall- i perquè m'ha fet ganes de pujaar jo també a aquest refugi :-)
aquestes llibretes són les millors
Escrit i relatat amb una delicadesa que saps que et delata.
striper, gràcies.
Jesus, un plaer interessant.
khalina, ho celebro.
bruixoleta, i si tenim unes bones mans millor que millor.
kweilan,gràcies.
Judith, segur que també tens el teu racó.
Assumpta, i escriuríem molts post en el refugi eh?
Deric, vides trobades.
Cesc, tot ens delata, merci.
Exquisit !!!
M'ha agradat com relates. Molttt!
;)
Publica un comentari a l'entrada